Els set pecats del Madrid a Anfield

La derrota del Madrid a Anfield va ser de les que deixen més ferida en el record que al full de serveis. L’1-0 no va ser un reflex fidel del que es va veure al camp, amb un Liverpool amo i senyor del partit, davant un rival sense més respostes que l’actuació prodigiosa de Courtois. El porter belga va evitar la golejada fent vuit parades, algunes, descomunals, amb què va dissimular els pecats de l’equip blanc.

UN MADRID SENSE RITME.

No sembla casualitat que els tres últims partits del Reial Madrid contra equips anglesos s’hagin resolt amb derrotes clares. Ho van ser les dues contra l’Arsenal a quarts de final l’any passat, encara amb Ancelotti, i ho va ser la d’aquest dimarts a Anfield, on va quedar de manifest la inferioritat blanca en ritme i intensitat. Contra el Liverpool, a més, els blancs van córrer quatre quilòmetres menys que el seu oponent.

UN DRAMA A PILOTA ATURADA.

A Xabi Alonso li van preguntar en la prèvia del partit per les deficiències del seu equip a pilota aturada. "Estem treballant en això", va aclarir. El gol de Mac Allister a Liverpool va arribar en una falta lateral i tres dels miracles de Courtois van ser en jugades d’aquestes característiques. Quatre dels cinc gols de l’Atlètic en el derbi també van arrencar en accions amb la pilota aturada.

CAMAVINGA ERA UN PEDAÇ.

Xabi Alonso va creure trobar la quadratura del cercle en el clàssic. L’experiment de col·locar el migcampista esquerrà Camavinga com a extrem dret va ser exitós i li va permetre encaixar la jerarquia de les seves estrelles amb l’equilibri del seu centre del camp. A Anfield, no obstant, va descobrir que només havia sigut un pedaç. El francès, fora de posició, amb prou feines va aportar.

LA SOLEDAT DE GÜLER.

El turc s’ha fet imprescindible per mèrits propis, però també per la falta d’alternatives per exercir el seu rol de generador de joc. Arne Slot, conscient d’aquesta condició, es va esforçar per curtcircuitar el flux de pilotes cap a Güler, i així va provocar que el Madrid fos incapaç de trenar possessions llargues amb què temperar el ritme del Liverpool.

LA JOVENTUT De HUIJSEN.

El fitxatge de Huijsen ha sigut un indiscutible encert del Reial Madrid. Té presència, jerarquia, bona sortida de pilota i una joventut insultant (20anys). Però aquest últim aspecte comporta també uns certs riscos que van quedar ben patents a Anfield. En aquest sentit, el partit contra el Liverpool va superar l’internacional espanyol, que va cometre nombrosos errors amb la pilota que van envalentir el Liverpool.

MBAPPÉ, DESAPAREGUT.

El davanter francès venia de protagonitzar un inici de temporada descomunal, amb 18gols en 14 partits. No obstant, es va tornar a apagar en un partit de la màxima exigència. En temporada i mitja, Mbappé només compta en el seu historial amb una gran nit colossal, la del 3-1 contra el Manchester City en el play-off de la Champions passada.

Notícies relacionades

Valdano: «El Johan era un ‘genialoide’ que va canviar la cultura derrotista del Barça»

El Barça se sustenta en Clyburn i Shengelia per batre l’Efes

XABI, SENSE SOLUCIONS.

Alonso tenia la responsabilitat de canviar el partit des de la pissarra i no ho va fer. Els seus canvis van ser predictibles i polítics, una cosa que no sembla casual després de l’incendi que va generar Vinícius arran de la seva substitució en el clàssic. A Anfield, va sacrificar els jugadors d’inferior jerarquia: Camavinga i Güler.