Els eurodiputats proposen mesures de control al patrimoni després de l’escàndol dels suborns de Qatar

Els diputats del Parlament Europeu (PE) han plantejat aquest dijous exigir-se a si mateixos presentar una declaració de béns a l’acabar els mandats, a més dels ja requerits a l’inici de la legislatura, per poder demostrar que el patrimoni declarat es correspon amb els ingressos declarats si reben una «acusació fundada».

Aquesta serà part de les propostes de reforma que l’Eurocambra s’ha compromès a emprendre en vista del presumpte cas de corrupció vinculat a Qatar que ha esquitxat l’Eurocambra amb la detenció d’una de les vicepresidentes, ja destituïda del càrrec, i personal de la institució, així com un exeurodiputat i un lobbista.

«Una declaració de béns dels membres al principi i al final de cada mandat oferiria salvaguardes addicionals contra la corrupció», consideren els eurodiputats, en una resolució aprovada per 541 vots a favor, dos en contra i tres abstencions. A aquestes declaracions, afegeixen, només haurien de tenir-hi accés les autoritats pertinents i en el cas que hi hagi «al·legacions substanciades» en contra d’un diputat concret, per comprovar «si els béns declarats coincideixen amb els ingressos declarats».

Això «faria la despesa d’ingressos il·legals substancialment més complicada», assegura el text, que lamenta l’«estrepitós fracàs dels mecanismes interns de supervisió i alerta» del Parlament a l’hora de detectar els casos de corrupció ara investigats.

Prohibir les donacions a diputats

Els diputats demanen també una proposta urgent en l’àmbit europeu per prohibir a tota la UE «les donacions de tercers països a diputats i partits polítics» i s’exigiran a si mateixos «plena transparència dels ingressos paral·lels dels eurodiputats» i el veto a «qualsevol finançament extern del personal dels diputats i els grups».

Aquestes novetats, que s’han sumat al text via esmena, s’afegeixen a les ja consensuades a l’esborrany del text per suspendre la tramitació de tots els ’dossiers’ legislatius relacionats amb Qatar i les visites planejades al país, entre altres mesures.

Es veuran afectats per aquest canvi, entre altres aspectes, la tramitació legislativa de l’exempció de visats a qatarians, que ja ha quedat congelada, i la visita de la comissió d’Afers Exteriors a aquest país que havia de tenir lloc la setmana vinent i que ara es limitarà només a l’Aràbia Saudita.

També demanen impedir l’accés de «representants dels interessos qatarians» a la institució fins que la investigació sobre el presumpte cas de suborns es resolgui i suggereixen que els representants de tercers països i exeurodiputats han d’estar obligats a inscriure’s en el Registre de Transparència, òrgan que, diuen, ha de tenir més pressupost i personal.

Comissió d’investigació

Una vegada acabin les investigacions i processos judicials, l’Eurocambra crearà una comissió d’investigació per recollir informació sobre corrupció per tercers països i una altra d’especial sobre transparència, integritat i corrupció.

Notícies relacionades

L’escàndol del ‘Qatargate’ al Parlament Europeu esquitxa també el Marroc

L’Eurocambra vol suspendre l’accés a representants qatarians pel ‘Qatargate’

A més, per aturar els casos dels antics diputats que utilitzen aquest estatus per accedir al Parlament i fer «’lobby’», proposen fixar un període d’incompatibilitat i sancions si incompleixen les normes.

També veuen urgent una regulació més estreta dels anomenats «grups d’amistat de l’Eurocambra», entitats informals que mantenen vincles amb països tercers i han quedat a l’ull de l’huracà amb aquest escàndol per l’escàs control sobre qui en paga els viatges.