Meta s’enfronta a una demanda milionària per propagació de la violència a l’Àfrica

Tres litigants van presentar aquest dimecres a Nairobi una demanda per valor de prop de 2.000 milions d’euros contra Meta, matriu de la xarxa social Facebook, en relació amb el paper d’aquesta plataforma en la propagació de violència a l’Àfrica.

La demanda col·lectiva es va interposar davant el Tribunal Superior de la capital kenyana, on Facebook va obrir un important centre de moderació de contingut per a l’Àfrica subsahariana el 2019. Un dels litigants, Abrham Meareg, és un acadèmic etíop el pare del qual, un professor de química oriünd de la regió de Tigre (nord d’Etiòpia), va ser víctima d’un atac racista a Facebook i assassinat després el novembre del 2021.

L’atac va ocórrer mentre es lliurava una guerra entre el Govern etíop i els rebels de Tigre que va causar milers de morts, a la qual va posar fi un acord de pau firmat el novembre passat a Sud-àfrica. Abrham va intentar que Facebook retirés els missatge difamatoris, sense èxit.

El segon demandant és el també etíop Fisseha Tekle, antic investigador i assessor legal de l’organització pro drets humans Amnistia Internacional (AI), els informes del qual sobre la violència de totes les parts en la guerra d’Etiòpia el van convertir en blanc d’abusos a Facebook. I el tercer és l’Institut Katiba, una organització kenyana creada per defensar la Constitució de Kenya.

Demanda constitucional

«Estic en el tribunal per finalitzar la presentació d’una demanda constitucional contra Meta, la companyia que és propietària de Facebook, per prioritzar el discurs d’odi, perillós i perspicaç en la seva plataforma de Facebook i per les seves decisions de moderació de contingut o falta d’inversió en moderació de contingut», va afirmar l’advocada Mercy Mutemi, representant d’Abrham i Fisseha. Mutemi va assenyalar a les portes de la cort que els seus clients han patit «un gran patiment com a resultat de la forma en què estan dissenyats els algoritmes i les males decisions de moderació» de la xarxa social.

«Els meus clients –va remarcar– busquen una solució a l’algoritme i un canvi en la moderació de contingut de Facebook perquè això mai li torni a passar a ningú». «Hi ha discriminació en la manera en què Facebook tracta els usuaris africans en comparació amb els usuaris d’altres llocs. Els usuaris africans estan rebent un tracte de segona categoria quan es tracta d’opcions algorítmiques i moderació de contingut, i això s’ha d’acabar», va asseverar la lletrada.

Els litigants, que consideren que Meta va poder violar la Constitució de Kenya, demanen una adjudicació de 200.000 milions de xílings kenyans (uns 1.525 milions d’euros) per crear un fons de restitució per a les víctimes africanes de l’odi i la violència incitats a Facebook. També reclamen 50.000 milions de xílings més (uns 382 milions d’euros) per danys similars de publicacions patrocinades.

Suport ampli

La demanda compta amb el suport de diverses organitzacions com a parts interessades, entre les quals Amnistia Internacional, la Comissió de Drets Humans de Kenya i el Col·legi d’Advocats d’aquest país africà.

Notícies relacionades

Meta, la matriu de Facebook, s’enfronta a una demanda milmilionària

Com Apple i TikTok estan matant Meta (Facebook)

«Aquesta acció legal és un pas important per fer que Meta reti comptes pel seu model comercial nociu», va indicar Flavia Mwangovya, directora regional adjunta d’AI per a l’Àfrica oriental, en un comunicat.

Malgrat les acusacions, Meta afirma que no permet discursos d’odi i incitació a la violència a Facebook i el seu servei de fotografia Instagram i que inverteix en recursos tècnics i humans per rastrejar aquest contingut.