Guerra d’Ucraïna

Brussel·les es prepara per colpejar el petroli rus en el seu sisè paquet de sancions

  • La Comissió Europea apressa els Vint-i-set a omplir els dipòsits subterranis de gas per estar preparats davant una eventual interrupció total del gas rus

  • Els ministres d’energia de la UE tanquen files amb Bulgària i Polònia i adverteixen que la decisió de Moscou de tallar-los el gas suposa una ruptura de contracte inacceptable

Brussel·les es prepara per colpejar el petroli rus en el seu sisè paquet de sancions
3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La Comissió Europea ultima el sisè paquet de sancions contra Rússia, en represàlia per la guerra «il·legal» llançada contra Ucraniafa més de dos mesos. Una nova ronda en la qual fa setmanes que treballen, que podria presentar-se aquest mateix dimarts a l’escola de comissaris i que afectarà finalment també el petroli.

La proposta, destinada a continuar colpejant la principal font de finançament del Kremlin, arriba després de la decisió de Moscou d’interrompre el subministrament de gas a Polònia i Bulgària i el gir polític d’Alemanya o Àustria que, després de setmanes arrossegant els peus, han confirmat la seva disposició a recolzar el veto al petroli rus.

Tot i que encara no es coneixen els detalls finals, la idea seria aplicar una prohibició més gradual que per al carbó l’embargament del qual serà efectiu a l’agost– que s’aplicaria d’aquí fins a finals d’any i amb excepcions per a països com Hongria o Eslovàquia les infraestructures dels quals estan preparades per refinar petroli rus però no disposen d’altres alternatives. Es tracta, en tot cas, d’una mesura que Polònia i els tres països bàltics estan reclamant des de l’inici de l’ofensiva russa per la important font d’ingressos que suposa per a Vladímir Putin però a la qual es resisteixen altres capitals pel seu impacte econòmic.

Gir d’Alemanya

«Hem tingut una dependència bastant forta sobre el petroli rus en el passat. Abans que comencés la guerra era del 35%. Ara l’hem reduït fins al 12% i únicament ens queda una refineria que només treballa amb petroli rus», ha explicat el vicecanceller alemany i responsable d’Economia, Robert Habeck, a la seva arribada a la reunió extraordinària de ministres d’Energia celebrada aquest dilluns a Brussel·les. El problema és que aquest 12% afecta la regió de Berlín i que sense prou» «temps per buscar alternatives podria derivar en «una pujada de preus i potser complicacions amb la cadena de subministrament». 

Per això la necessitat de «setmanes o mesos» per preparar-se adequadament tot i que ha deixat clar que Berlín està disposat a fer el pas. «Després de dos mesos de feina, puc dir que Alemanya no està en contra d’un veto contra el petroli de Rússia. Per descomptat, suposaria una forta càrrega per suportar, però estem disposats a assumir-la», ha dit en sintonia amb Àustria. «Si la UE i els seus Estats membre decideixen un embargament al petroli contra Rússia, Àustria està disposada a recolzar-ho. Hem treballat intensament aquests últims mesos per reduir la nostra part del petroli rus i no n’hem importat més al març», ha dit l’austríaca Lenore Gewessler.

Falta aprovació dels 27

Perquè la decisió tiri endavant haurà d’obtenir primer l’aval dels Vint-i-set per unanimitat i, per tant, amb el recolzament d’una Hongria que ha avisat que bloquejarà la mesura si no obté garanties de subministrament. Un debat en el qual incideix també el temor que Moscou tanqui totalment l’aixeta del gas, replicant la decisió de tallar el subministrament a Polònia i Bulgària per no plegar-se al nou sistema de pagaments imposat per Vladímir Putin, una cosa que suposa un punt d’inflexió segons Brussel·les i un avís que qualsevol Estats membre pot ser el següent.

Notícies relacionades

«És un acte que rescindeix els contractes que s’han negociat i és inacceptable. «Seguirem pagant en euros els contractes que s’han estipulat en euros o en dòlars els que s’han estipulat en dòlars. No podem acceptar aquest tipus de maniobres», ha conclòs la ministra francesa, Barbara Pompili,després de la reunió dels Vint-i-set. El 97% dels contractes que tenen empreses europees estan en dòlars o euros i només el 3% estan en una altra moneda tot i que el gruix són en lliures esterlines i no en rubles.

La comissària d’Energia, Kadri Simson, ha explicat que ja han publicat directrius i que l’anàlisi jurídica està clara: «pagar en rubles, tal com exigeix Rússia, seria violar les sancions» però «oferirem en els pròxims dies directrius més clares sobre el que poden fer les empreses i sobre el que no», ha dit apressant els governs a actualitzar els seus plans de contingència, negociar acords bilaterals de solidaritat i omplir els dipòsits subterranis de gas, que estan al 32%, per preparar-se un eventual tall total per part de Rússia.