Conflicte bèl·lic a l’Est

Ucraïna denuncia 1.200 crims de guerra a la regió de Kíiv

Les autoritats documenten saquejos i crims comesos per les tropes russes que el Kremlin nega

  • La invasió russa, en directe

  • La matança de les tropes russes a Butxa

Ucraïna denuncia 1.200 crims de guerra a la regió de Kíiv
2
Es llegeix en minuts
EFE

Els agents de seguretat ucraïnesos ja han documentat i registrat més de 1.200 actes considerats crims de guerra a la regió de Kíiv, inclosa la capital. Aquests s’atribueixen a les tropes russes des que Moscou va iniciar la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer, segons ha assegurat aquest dimarts el ministre de l’Interior d’Ucraïna, Denis Monastirski.

«Només a la regió de Kíiv hem registrat més de 1.200 casos de crims de guerra. Es tracta de saquejos i crims comesos per orcs [com alguns ucraïnesos anomenen els russos] als nostres territoris», ha denunciat el ministre als canals de televisió locals, tal com publica l’agència Ukrinform.

Al referir-se als suposats crims de les tropes russes registrats als territoris ja alliberats per l’Exèrcit ucraïnès, Monastirski ha assenyalat que «els investigadors de la Policia Nacional, el Servei de Seguretat i la Fiscalia ja treballen junts per establir, registrar proves i identificar aquells que podrien haver comès aquests crims».

«Tots aquells [russos] que han sigut capturats com a presoners són identificats i posats a disposició del Servei de Seguretat d’Ucraïna i de les autoritats militars perquè se’ls apliqui la llei», ha ressaltat. Una vegada finalitzi aquest procediment, «seran traslladats al Ministeri de Justícia, on passaran a disposició judicial i podran ser interrogats», ha explicat el ministre de l’Interior.

Segons va anunciar prèviament la vice primera ministra, Iryna Veresxuk, Ucraïna manté al seu territori 600 presoners russos capturats des que va començar la invasió del seu país per part de l’Exèrcit de Rússia. «Pel que fa al nombre total [de militars presos], ara n’hi ha al voltant de 600. Hem de construir un campament especial d’acord amb el dret internacional» per allotjar-los, va detallar Veresxuk durant l’emissió del denominat teletó, un programa de televisió que emeten conjuntament les emissores locals.

La matança de Butxa

L’ocupació i la retirada després de 29 dies de les tropes russes de la ciutat de Butxa —pròxima a Kíiv— ha deixat les imatges de desenes de civils morts als carrers, alguns amb les mans lligades i amb un tret al cap. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va acusar Rússia de cometre «crims de guerra i genocidi» i el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, va tornar a qualificar el president rus, Vladímir Putin, de «criminal de guerra» i va reclamar recopilar tota la informació del que va passar a Butxa.

Notícies relacionades

En la mateixa línia, l’organització de drets humans Human Rights Watch (HRW) va afirmar tenir indicis que l’Exèrcit rus havia comès possibles crims de guerra a les àrees que tenia sota el seu control, com ara execucions sumàries de civils.

Per la seva part, el Kremlin va rebutjar «categòricament» les acusacions sobre la matança a Butxa i va afirmar que els experts de Defensa havien descobert senyals de «falsificacions en els vídeos» presentats com a proves.