La covid eleva i perpetua la desigualtat al món

Més xifres esgarrifoses contingudes en l’informe per concloure el mateix: com augmenta la riquesa d’uns quants mentre que cada vegada hi ha més pobres de solemnitat. La pandèmia de covid, que ja supera els dos anys, ha propiciat que els deu homes més rics del planeta hagin vist duplicar la seva fortuna mentre que els ingressos del 99% de la humanitat s’han reduït. Segons la revista ‘Forbes’, a data de 30 de novembre del 2021, els deu homes més rics eren Elon Musk, Jeff Bezos, Bernard Arnault i la seva família, Bill Gates, Larry Ellison, Larry Page, Sergey Brin, Mark Zuckerberg, Steve Ballmer i Warren Buffet. La seva fortuna, segons l’informe, s’ha incrementat globalment en 821.000 milions de dòlars des de març del 2020. Aquests 10 homes acumulen més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món.

I si cada 26 hores sorgeix un nou milmilionari al món, les desigualtats contribueixen a la mort d’almenys una persona cada quatre segons, segons consta en l’informe de l’oenagé amb dades extretes del Research Institute Credit Suisse referents al 2021.

Espanya, en la mateixa línia

Si es tanca el focus, Espanya avança en la mateixa línia. Tan sols durant el primer any de pandèmia, més d’un milió de persones van passar a trobar-se en situació de carència material greu. Mentrestant, des de l’inici de la pandèmia, els 23 principals milmillionaris espanyols –persones amb un patrimoni que supera els mil milions– han vist créixer la seva riquesa un 29%.

En aquest context, l’oenagé, al seu vessant de treballar en l’àmbit de la incidència política, advoca per posar límit a aquestes aberrants desigualtats. «Mai ha sigut més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l’acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits», planteja el director d’Oxfam Intermón, que afegeix: «No hi ha marxa enrere, és el moment d’impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l’economia real per a així salvar vides».

El desigual accés a les vacunes contra la covid és un dels aspectes analitzats. Milers de persones, segons l’informe, han perdut la vida per no haver accedit a temps a les vacunes perquè no s’han aixecat les patents. L’informe planteja com a hipòtesi que, per exemple, si s’apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels 10 homes més rics, serviria per produir vacunes suficients per a tot el món i per finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d’adaptació climàtica i reduir la violència de gènere en més de 80 països. Tot i així, aquests homes continuarien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.

Més impostos als més rics

L’informe assenyala com les dues economies més grans del món (Estats Units i Xina) ja han començat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, inclosa l’aplicació de més tipus impositius a les persones riques i de mesures per acabar amb els monopolis. «Això ens permet alimentar certa esperança que pugui sorgir un nou consens econòmic», argumenta el director d’Oxfam Intermó, i afegeix: «La lluita contra la desigualtat ha de ser un aspecte fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació».

Notícies relacionades

«Vacuna de la Covid-19: com superar les desigualtats»

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

«Els governs mundials han de garantir que les persones i empreses més riques paguin els impostos que justament els corresponen i invertir aquests recursos recaptats en serveis de salut i protecció universals, en mesures d’adaptació al canvi climàtic i en prevenció de la violència de gènere, així com assegurar un accés universal a les vacunes contra la covid», reflecteix l’informe.

Un altre flanc que aborda el treball d’Oxfam Intermón és el del deteriorament de la situació en què viuen dones i nenes, així com persones en situació d’exclusió i grups racialitzats, perquè la pandèmia abunda i s’aprofita de les desigualtats ja existents. Amb cada nova onada de covid, les dones s’aboquen cada vegada més en la cura en detriment d’un treball remunerat. Partint d’aquest retrocés, l’informe reflecteix que es tardarà 135 anys a retallar la bretxa de gènere, no els 99 anys calculats abans de la pandèmia. El 2020, les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos, i hi ha 13 milions menys de dones amb feina ara que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és més gran que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib.