La Comissió Europea presenta el seu "mur antidrons" contra l’amenaça russa

Són els quatre pilars del Full de Ruta de Preparació Defensiva per al 2030 que va presentar ahir l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat europea, Kaja Kallas, i es portarà al Consell Europeu perquè l’aprovin els 27 la setmana vinent. "El perill no desapareixerà fins i tot si acaba la guerra d’Ucraïna", va dir Kallas. "L’objectiu és que de cara a l’any 2030, totes les xacres hagin sigut solucionades".

El mur antidrons pretén ser una resposta d’emergència a l’onada de violacions de l’espai aeri OTAN d’aeronaus no tripulades russes de l’últim mes i mig. El 9 de setembre, 19 drons russos van penetrar a Polònia. Alguns van ser abatuts. Alemanya va autoritzar fer caure diversos drons sospitosos que van obligar a tancar l’aeroport de Múnic el 3 d’octubre. Episodis similars s’han produït a Copenhaguen (Dinamarca), que va haver de tancar el seu trànsit aeri el 22 de setembre, i Oslo (Noruega), el 6 d’octubre.

"Ara com ara tenim una capacitat limitada de detecció i destrucció de drons", va dir el comissari de Defensa europeu, Andrius Kubilius. Va posar com a exemple de desenvolupament els sensors acústics de detecció de drons, però també del desplegament d’artilleria. No va concretar pressupostos totals, però va apuntar al programa de préstecs europeus per a defensa SAFE. França va expressar dubtes sobre aquesta prioritat, tenint en compte el rang d’actuació dels drons russos. També n’hi ha sobre la possibilitat que Europa recuperi el camí perdut davant la que ja és una potència en aquesta qüestió, i que envia centenars de drons sobre Ucraïna totes les nits. "Sí, creiem que el mur antidrons és factible, per això està inclòs en el full de ruta. Hi ha unes dates clau que han de ser discutides ara amb els estats membre", asseguren alts funcionaris de la Comissió.

Per al 2027

El mur antidrons hauria d’estar a punt l’any 2027. Es tracta d’un sistema amb "múltiples capes de sistemes tecnològicament avançats" amb l’objectiu de detectar, seguir i neutralitzar drons. Podrà ser utilitzat per respondre també a amenaces que provinguin de la frontera sud, a petició dels països del Mediterrani.

La millora de la vigilància del Flanc Est, per la seva banda, respon a les incursions de caces russos, com l’ocorreguda a Estònia el 19 de setembre, quan tres avions de combat russos MiG-31 van entrar a l’espai aeri OTAN i es van mantenir 12 minuts sobre el golf de Finlàndia. La incursió va obligar la intervenció de caces F-35 italians desplegats com a part de la missió de Policia Aèria del Bàltic de l’OTAN. "Si ens ataquen un, ens ataquen a tots", va dir la vicepresidenta de la Comissió i comissaria de Tecnologia, Henna Virkkunen.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

Brussel·les tracta de coordinar projectes de rearmament de cada país a través de l’Agència Europea de la Defensa. Aquest organisme farà una revisió anual dels avanços. Després de la fase de planificació, aquest full de ruta controlarà els progressos en defensa dels estats membre. "Hi ha un pla de resultats, amb calendari i objectius: contractes, producció, licitacions, modernització", va dir el comissari de Defensa.

Els diners d’aquests quatre programes provindran dels pressupostos de cada país, com a part del compromís amb l’augment fins al 3,5% del PIB de la despesa en Defensa amb l’OTAN. Brussel·les ha donat la xifra de 800.000 milions d’euros en inversió d’aquí al 2030 i té programes conjunts de despesa en defensa, com ara SAFE. Es dona als països més marge d’endeutament per a defensa i es preparen esquemes d’inversió pública i privada en defensa.