Armin Laschet: el candidat amb peus de fang

Quan Armin Laschet va ser elegit president de la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) el gener d’aquest any, el seu partit superava folgadament el 30% d’intenció de vot. Més de 15 punts separaven la CDU dels socialdemòcrates, que seguien enfonsats en una crisi d’identitat que semblava impossible de solucionar. 

Nou mesos després, la situació difícilment podria ser més diferent: la CDU supera amb prou feines el 20% a les enquestes i intenta tancar la distància de diversos punts que la separa de l’SPD. Els democristians veuen com se’ls escapa la campanya entre els dits per intentar girar les projeccions. I el gran assenyalat és Laschet.

La seva elecció com a president del partit ja va ser ajustada en el congrés digital celebrat enmig d’un dels pitjors moments de la pandèmia: Laschet va rebre 521 vots davant els 466 de Friedrich Merz, un enemic històric de Merkel amb un perfil molt més dur i dretà. 

Finalment, es va imposar un cert continuisme amb la forma de govern de la cancellera sortint: Laschet, primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia i tot un home de partit, és un conservador catòlic amb vocació centrista i europeista que aposta per un estil de lideratge coral. La seva aposta és el consens i descarta públicament qualsevol col·laboració amb la ultradreta d’AfD.

La divisió amb què el conservadorisme alemany afronta el final de l’era Merkel es va donar una treva després de l’elecció de Laschet tant com a president de la CDU com com a candidat a canceller. Malgrat que la decisió va estar marcada per veus democristianes que pensaven que Markus Söder, president de la CSU bavaresa i primer ministre de Baviera, era un perfil més adequat per lluitar per mantenir el poder, el rum-rum es va calmar amb l’inici oficial de la campanya.

Gestió de les inundacions

«Jo no ho faig. En tres paraules». Aquesta ensopegada verbal comesa per Laschet en el primer debat televisat –al més pur estil de Mariano Rajoy– ha sigut només una anècdota en la seva atropellada campanya electoral. El líder democristià ha dilapidat deu punts d’intenció de vot en els últims dos mesos.

Notícies relacionades

Alemanya, abocada a més inestabilitat política

El socialdemòcrata Scholz es perfila com a guanyador del segon debat de la campanya alemanya

El passat dia 17 de juliol va ser clau: aquell dia, les càmeres de televisió van captar com Laschet feia bromes i reia a mandíbula oberta a l’esquena del president federal, Frank-Walter Steinmeier, als mitjans en una de les localitats colpejades per les riuades que van matar més de 180 persones, i van deixar desenes de ferits i milers de damnificats a l’oest del país. En l’estat governat per Laschet, les pluges torrencials van deixar 48 morts. Aquesta imatge, sumada a la mala gestió de la crisi, va passar factura a la intenció de vot de la CDU i va mostrar Laschet com un candidat amb peus de fang. Les veus que posaven en dubte la idoneïtat de la seva candidatura van tornar a aixecar-se.

Malgrat tots els errors comesos i els enemics dins de les seves pròpies files, Laschet es nega a llançar la tovallola. El seu objectiu és mantenir la CDU en el poder després de 16 anys ininterromputs de governs liderats pels democristians. Si finalment perd les eleccions, com apunten totes les enquestes, encara podria intentar formar una Coalició Jamaica a la desesperada amb Els Verds i els liberals de l’FDP. Aquests últims ja han mostrat la seva disposició a intentar-ho.