Pequín demana a l’OTAN que deixi d’exagerar «la teoria de l’amenaça xinesa»

Pequín va demanar aquest dimarts a l’OTAN que «deixi d’exagerar la teoria de l’amenaça xinesa», després que els líders de l’Aliança Atlàntica expressessin la vigília la seva preocupació per les «polítiques coercitives» del país asiàtic en una cimera celebrada a Brussel·les. «Exigim a l’OTAN racionalitat a l’hora d’avaluar el desenvolupament de la Xina i que deixi d’exagerar la teoria de l’amenaça xinesa. No han d’utilitzar els nostres legítims interessos i drets com excuses per manipular i crear enfrontaments artificials», ha afirmat avui un portaveu de la Missió de la Xina davant la Unió Europea (UE) en un comunicat.

El secretari general d’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), el noruec Jens Stoltenberg, va indicar dilluns que «tothom ha reconegut que la Xina està augmentant les seves capacitats militars i que ha continuat amb el seu comportament coercitiu». El portaveu xinès, el nom del qual no consta a la nota, va asseverar que tals afirmacions són «calúmnies» per «arremetre contra el desenvolupament pacífic de la Xina», i va denunciar que «l’OTAN continua mantenint una mentalitat pròpia de la Guerra Freda». «Instem aquesta organització que prengui el camí del diàleg i la cooperació i faci passos que condueixin a l’estabilitat internacional», va dir.

Stoltenberg també va assegurar que Pequín està «expandint ràpidament el seu arsenal nuclear» i que és «opac» a l’hora de retre comptes sobre la seva modernització militar. «Les polítiques de Defensa de la Xina són legítimes i transparents. El nostre pressupost de Defensa per al 2021 és d’uns 1,35 bilions de iuans (210.792 milions de dòlars), mentre que el dels 30 països de l’Aliança junts és d’uns 1,17 bilions de dòlars, més de la meitat del global total i 5,6 vegades el de la Xina», va argumentar el portaveu.

Així mateix, l’OTAN va apuntar a l’expansió de l’arsenal nuclear de Pequín «amb més ogives i un nombre més elevat de sistemes sofisticats per establir una tríada nuclear», això és, la divisió de l’arsenal atòmic d’un país en míssils a terra, projectils transportats per bombarders estratègics i coets transportats per submarins nuclears. «La xifra d’armes nuclears de la Xina no arriba a la magnitud de la que disposen els països de l’OTAN, i a més la Xina sempre s’ha adherit a no disparar aquest tipus d’armament primer sota cap circumstància. Si l’OTAN està tan compromesa amb ‘la pau, la seguretat i l’estabilitat’, ¿poden arribar a un compromís d’aquest tipus com ha fet la Xina?», va rebatre el portaveu.

La Xina no oblida el bombardeig de la seva ambaixada a Iugoslàvia

Els líders de l’OTAN també van instar la Xina a «actuar de manera responsable en el sistema internacional», i van constatar la seva «creixent influència», que «pot presentar reptes» que l’Aliança Atlàntica ha d’abordar defensant «la seva seguretat i interessos». «Prestarem especial atenció als ajustos estratègics de l’OTAN, especialment respecte a la Xina. La Xina no suposa un desafiament sistèmic per a ningú, però si algú ens en vol imposar un no ens mantindrem indiferents», va contestar el portaveu del país asiàtic.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

En el comunicat, el portaveu va recordar «la tragèdia històrica» que va suposar el bombardeig de l’Ambaixada de la Xina a l’extinta Iugoslàvia en mans de l’OTAN, que va provocar el maig de 1999 la mort de tres periodistes xinesos. «Mai ho oblidarem», va afegir, alhora que va reiterar que «la Xina sempre defensarà la seva sobirania».

D’altra banda, l’Aliança sí que va acollir de manera positiva «les oportunitats per interactuar amb la Xina en àrees de rellevància i en reptes comuns com el canvi climàtic», i va advocar per mantenir «un diàleg constructiu» amb Pequín «on sigui possible», ja que veuen valor en «els intercanvis d’informació sobre les respectives polítiques i activitats» per debatre «potencials desacords».