Consell Europeu a Brussel·les

La UE amplia sancions i aïlla encara més el règim de Bielorússia

  • La desviació de l’aeronau per detenir un periodista crític amb el règim de Lukaixenko força els líders europeus a adoptar una nova bateria de sancions

  • Els Vint-i-set prohibeixen a les aerolínies del país aterrar en aeroports europeus i demanen a les companyies aèries europees que no sobrevolin l’espai aeri bielorús

La UE amplia sancions i aïlla encara més el règim de Bielorússia

Reuters

5
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L’aterratge forçós aquest diumenge a Minsk (Bielorússia) d’un avió de l’aerolínia Ryanair que cobria la ruta entre Atenes (Grècia) i Vílnius (Lituània), forçat pel règim d’Aleksandr Lukaixenko per detenir el periodista i opositor Roman Protasevitx i la seva nòvia Sofia Sapega, que viatjaven a bord amb més d’un centenar de passatgers, va rebre aquest dilluns la rotunda condemna dels líders de la Unió Europea. Els caps d’Estat i de Govern van acordar ampliar la llista de sancions contra Bielorússia, demanar a les aerolínies europees que evitin l’espai aeri bielorús i impedir l’aterratge en aeroports europeus a aerolínies bielorusses, com Belavia.

Vint-i-quatre hores després de l’incident i en la primera cimera presencial extraordinària de l’any a Brussel·les, els dirigents europeus van decidir treure tota l’artilleria al seu abast per respondre amb contundència a un acte que consideren extremadament inacceptable. «Són esdeveniments inacceptables, xocants i escandalosos. No tolerarem que es jugui a la ruleta russa amb civils innocents», va avisar el president del Consell Europeu, Charles Michel després d’un llarg debat.

«És un atac a la democràcia, la llibertat d’expressió i a la sobirania europea», va arremetre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que va denunciar que el segrest va implicar la intervenció injustificada d’un avió militar, que el sistema de navegació aèria va ser «indegudament utilitzat per ajudar l’Estat bielorús a prendre control d’un avió europeu i que Bielorússia va utilitzar el seu control de l’espai aeri per «perpetrar un segrest d’Estat».

Uns actes que han generat una profunda «indignació» i «desconfiança» i que van portar a l’adopció aquest dilluns d’una bateria de mesures «a l’altura de la gravetat» dels esdeveniments. A més de prohibir l’aterratge d’aerolínies bielorusses en aeroports europeus i de demanar a les aerolínies europees que no creuin l’espai aeri del país, els Vint-i-set van reclamar l’alliberament immediat de Protasevitx i la seva nòvia, es van solidaritzar amb Letònia després de l’«expulsió injustificada» de diplomàtics letons de Bielorússia i van demanar, atesa la poca credibilitat que inspiren les explicacions de Minsk sobre que l’aterratge forçós va respondre a una amenaça terrorista, una «investigació urgent» a l’Organització Internacional de l’Aviació Civil (ICAO). La mateixa cancellera Angela Merkel va qualificar les explicacions fins ara de «completament inversemblants».

Sancions econòmiques

La llista de mesures es completa amb un enduriment de les sancions. En primer lloc, els líders europeus demanen al Consell –l’òrgan responsable– que ampliï la llista de dirigents bielorussos que tenen prohibida l’entrada a la Unió Europea i els seus béns congelats. Actualment són 88 persones així com set entitats, castigats per la repressió i intimidació durant les eleccions presidencials de l’any passat, en què va sortir reelegit Aleksandr Lukaixenko i que la UE no reconeix. La intenció de Brussel·les és ampliar la llista per incloure les persones implicades en l’incident del vol Ryanair i les empreses que financen el règim.

A més, els líders europeus demanen a la Comissió Europea i a l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, que presentin urgentment una proposta per aplicar també sancions econòmiques selectives, tot i que no han transcendit potencials objectius o sectors. Per la seva banda, Von der Leyen va anunciar que mantindran de moment congelat un paquet d’inversions de 3.000 milions reservat a Bielorússia fins que el país faci la «transició a la democràcia».

«Hi ha hagut una resposta contundent perquè les autoritats bielorusses posen en greu perill la seguretat de l’aviació i els passatgers», van resumir fonts diplomàtiques després d’una maniobra bielorussa que va generar una resposta unànime de la UE i que va portar Borrell a cridar a consultes aquest dilluns l’ambaixador bielorús davant la UE, Aleksandr Mikhnevitx, per transmetre-li la condemna de la UE davant del que veuen com «un altre intent flagrant de silenciar l’oposició», va dir en un comunicat.

Debat sobre Rússia i el Regne Unit

Els Vint-i-set també van aprofitar la cimera extraordinària per mantenir un debat estratègic sobre Rússia –en què els líders van haver de deixar els telèfons mòbils fora de la sala– i enviar un nou missatge a Moscou. Els líders europeus van condemnar les «activitats provocatives i disruptives» de Rússia contra la UE i els estats membres i van encarregar a la Comissió Europea i a Borrell que presentin un informe sobre l’estat de les relacions per a la cimera de finals de juny.

Notícies relacionades

L’agenda també va incloure un breu debat sobre les relacions de la UE amb el Regne Unit i la implementació dels acords del Brexit. L’objectiu: recordar a Londres que els acords negociats són la base de la nova relació. «Els inicis no estan sent fàcils i hi ha hagut tensions en relació amb la pesca i l’aplicació del protocol d’Irlanda», però «que no en quedi dubte. No hi ha alternativa al protocol. És l’única solució possible per garantir la pau i l’estabilitat a Irlanda del nord», va recordar Von der Leyen durant una roda de premsa després de la cimera.

Pacte migratori i Ceuta

La jornada també va servir a Michel per presentar la pròxima cimera bilateral entre la UE i els Estats Units, a mitjans de juny, i al primer ministre italià, Mario Draghi, per demanar un debat migratori en un pròxim Consell Europeu. Una intervenció que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va aprofitar per donar «una informació factual» sobre el que va passar a Ceuta la setmana passada. Segons va explicar Michel després de la cimera, els Vint-i-set van reafirmar la solidaritat europea, tot i que no hi va haver un debat a fons. «No s’ha obert un debat sobre la immigració. Hi ha hagut diferents membres que han demanat que en un pròxim Consell Europeu es tracti el tema. Ho veurem», va indicar.