González Amador carrega contra el fiscal: «García Ortiz em va matar públicament»

Són els que el polític del PP va difondre a certs mitjans el 13 de març del 2024, i que permetien creure falsament que hi havia un oferiment de pacte de la fiscalia a la defensa de González Amador per evitar el seu judici per frau a Hisenda. D’aquesta manera, la crònica de la sessió d’ahir es va centrar per part de la fiscalia a explicar l’interès que tenia a guanyar el relat que s’estava difonent des del Gabinet de la presidenta madrilenya, amb el qual Rodríguez volia defensar, segons va explicar ell mateix, la reputació de la mateixa Díaz Ayuso.

Així, la segona sessió del judici contra Álvaro García Ortiz es va caracteritzar per la tensió amb què es van desenvolupar els interrogatoris dels testimonis en funció de qui els havia proposat, cosa que es percebia des de primera hora del matí, tot i que al zenit es va arribar amb la parella de Díaz Ayuso, que va acabar fent una espècie d’al·legat amb dues opcions. «O me’n vaig d’Espanya o em suïcido, per la destrossa personal» soferta, va intentar dir abans d’abandonar la sala de vistes. El president del tribunal, Andrés Martínez-Arrieta, li va impedir continuar: «No li recomano cap de les dues coses».

L’empresari va utilitzar la seva declaració per carregar durament contra Álvaro García Ortiz, del qual va afirmar que quan es va filtrar el correu electrònic en el qual la seva defensa oferia un pacte a la fiscalia per evitar el seu judici va ser conscient de la seva situació: «El fiscal García Ortiz m’havia matat públicament». Durant l’interrogatori, al qual va acudir amb cabellera i visiblement més prim, González Amador va justificar la raó per la qual va iniciar una causa contra el fiscal general de l’Estat, ja que l’emparen «la raó i la veritat».

Va incidir, sobretot, en la situació en la qual personalment es troba després de la revelació de dades que va permetre que tant en mitjans informatius com en l’àmbit polític se l’hagi titllat de «delinqüent confés». Al fer-se públic el correu en el qual l’advocat Carlos Neira reconeixia dos delictes de frau per tal de buscar un pacte, el mateix lletrat va dir a l’empresari que havien «entrat en una altra dimensió» i va passar a ser «el delinqüent confés del regne d’Espanya», segons va manifestar de manera reiterada.

El testimoni de Rodríguez

Per la seva banda, Miguel Ángel Rodríguez es va mostrar fidel a la seva declaració en la instrucció i davant el tribunal va declarar que «es desferma la bogeria» a la «fiscalia» quan ell mateix va admetre que va difondre el correu electrònic amb el qual pretenia acreditar que el ministeri públic es mostrava «disposat» a pactar amb l’empresari, un missatge que feia pensar que la iniciativa partia del fiscal quan era de la defensa.

Durant la seva declaració, va explicar que el correu el tenia perquè l’hi havia facilitat a través d’una captura de pantalla el mateix nòvio de Díaz Ayuso, que va conèixer una mica abans que comencessin la relació amb ella, cosa que li va donar peu a insistir que es tractava d’una persona «anònima». «Sé que s’està cometent una injustícia amb un espanyol, perquè surt amb una rival política», va assegurar el testimoni en un altre moment de l’interrogatori. A més, Rodríguez es va arribar a enfrontar directament amb la tinenta fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde. «Si vostè tingués 22 ministres i tot l’aparell del Govern insultant-lo tot el dia, de segur que pensaria el mateix que jo», li va dir quan ella li preguntava per què imaginava que la conformitat s’havia frustrat per ordre dels superiors del fiscal. Ella va respondre amb rapidesa: «De segur que no».

Els missatges del cap de gabinet d’Ayuso també van ser el centre de les declaracions de la sessió del matí, entre les quals van destacar les dels responsables de premsa tant a la Fiscalia General com a la Fiscalia de Madrid. En el primer dels casos, Mar Hedo va traslladar la seva preocupació per la difusió d’aquests missatges, ja que estenien «una ombra sospita» d’una suposada falta d’independència de la fiscalia «amb l’objectiu de posar «una trampa» a l’empresari, «per fer-lo passar d’innocent a culpable».

Sobre l’elaboració de la nota i la inclusió en aquest text de dades confidencials que es consideren una revelació de secrets, Hedo va afirmar que el mateix fiscal general «tenia una idea molt clara» del que havia d’incloure en el document, i els va semblar que la millor manera era exposar una cronologia sobre l’ocorregut que al·ludia als missatges de correu intercanviats entre la fiscalia i la defensa. Segons la testimoni, va ser García Ortiz qui li «va dictar» les dades dels correus que es va decidir incloure. La nota va ser enviada abans de les 7.14 hores al cap de premsa de la Fiscalia de Madrid, Iñigo Corral, que era qui l’havia de distribuir per ser un cas que es veia a la Fiscalia de Madrid, i ell no va suggerir ni va canviar res, tot i que va mostrar les seves reticències a enviar-la, cosa que va fer passades les deu del matí.

Notícies relacionades

El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral

Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»

El paper de la Moncloa

Els missatges de Miguel Ángel Rodríguez també van ser protagonistes en l’interrogatori a l’exresponsable de Comunicació del Govern, Francesc Vallès, que va relatar que al ser informat d’aquesta maniobra des de la Comunitat de Madrid va pensar que hi havia una «voluntat manifesta» de manipular els fets i que per aquesta raó es va posar en contacte amb Juan Lobato, líder del PSOE madrileny. Finalment, l’actual secretària d’Organització del PSOE a Madrid, Pilar Sánchez Acera, té a veure amb l’enviament per WhatsApp que va fer a Lobato d’un document en el qual la defensa del González Amador oferia el pacte. La clau és que ho va fer abans que el contingut del document fos publicat de manera íntegra per la premsa.