Rússia surt al rescat del seu aliat bielorús després de la desviació de l’avió de Ryanair

  • El ministre Lavrov demana que l’incident sigui avaluat per «experts» seguint les «normes internacionals»

Opposition journalist travelling on Ryanair flight arrested in Minsk

Opposition journalist travelling on Ryanair flight arrested in Minsk / STRINGER (EFE)

1
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Corresponsal per a l'antiga URSS

Ubicada/t a Moscou

ver +

Rússia ha sortit al rescat del seu aliat bielorús davant l’onada de condemnes internacionals que li han plogut entre diumenge i dilluns per desviar un avió de passatgers en ple vol per arrestar Roman Protasevitx, un prominent opositor polític al règim d’Aleksandr Lukaixenko. El ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha considerat que el comportament de les autoritats de Minsk durant i després l’incident ha sigut «raonable», mentre ha demanat una valoració «no apressada de la situació». Diputats oficialistes russos i destacats dirigents de mitjans de comunicació governamentals han aclamat el mandatari bielorús, qui se suposa que ha donat personalment l’ordre d’obligar l’aparell a canviar de rumb, arribant a saludar «la jugada» realitzada.

Notícies relacionades

Lavrov ha intentat calmar la indignació internacional generada fent-se ressò d’una suposada voluntat del Govern de Minsk d’acollir «experts internacionals» per dirimir l’incident, seguint les «regles internacionals». La part bielorussa ha expressat la seva voluntat de «garantir la transparència total», ha dit el cap de la diplomàcia russa. En termes similars, intentant tenir contemplacions, s’ha manifestat Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin: «correspon a les autoritats internacionals fer una avaluació del que ha passat», ha assegurat en la seva trobada diària amb la premsa.

Maria Zakhárova, homòloga de Peskov al Ministeri d’Exteriors, ha sigut qui ha adoptat el perfil agressiu, acusant Occident d’hipocresia i equiparant l’incident amb l’aterratge forçós a Àustria, el 2013, de l’avió del llavors president de Bolívia, Evo Morales, sota la sospita que a bord viatjava Eduard Snowden, exempleat en fuga de l’Agència Nacional de Seguretat. L’aparell es va enlairar de Moscou i quan feia gairebé dues hores que volava, va haver d’aterrar a Viena, després que diversos països, incloent Espanya, deneguessin el permís de sobrevol. A diferència del succés de diumenge, cap avió militar va participar en l’incident.