Mor Dick Cheney, el cervell que va dissenyar la guerra de l’Iraq

Dick Cheney, el vicepresident més poderós de la història recent dels Estats Units i arquitecte de la guerra de l’Iraq, va morir dilluns a la nit als 84 anys. El prominent polític republicà, mà dreta de l’expresident George W. Bush, va aprovar l’ús de la tortura després dels atemptats de l’11S i va dirigir la invasió nord-americana de l’Afganistan, així com l’enderrocament del règim de Saddam Hussein.

Cheney va morir per complicacions d’una pneumònia i problemes cardiovasculars, segons va confirmar la seva família en un comunicat emès ahir. Les malalties del cor van ser una constant en la seva atrafegada vida. Als 37 anys va tenir el seu primer infart i va patir fins a vuit cardiopaties durant el seu mandat com a número dos de la Casa Blanca entre el 2000 i el 2008.

Cheney va amassar una experiència política sense igual. Durant els seus 42 anys de carrera, va servir com a cap de gabinet de l’expresident Gerald Ford –el més jove de la història–, secretari de Defensa de l’expresident George H. W. Bush, líder de la minoria republicana a la Cambra de Representants i va ser congressista durant una dècada. El mandat del demòcrata Bill Clinton va ser per a ell un hiatus en el qual va saltar al sector privat per presidir el gegant petroler Halliburton.

Cap càrrec va ser més transcendent per a la història que el de 46è vicepresident dels EUA, quan va assumir el paper d’estrateg en cap de les polèmiques campanyes militars a l’Afganistan i l’Iraq. Després dels sagnants atacs terroristes d’Al-Qaida, Cheney va treballar en secret amb els seus principals aliats per eludir les prohibicions legals contra la tortura, l’empresonament sense càrrecs i l’espionatge massiu als seus propis ciutadans, mesures draconianes que van tenir un profund impacte en els drets humans dins i fora de les fronteres nord-americanes.

Al costat de l’inexperimentat Bush fill, l’experiència i reputació de negociador hàbil i despietat de Cheney li van concedir un poder sense precedents recents per a un vicepresident, càrrec al qual generalment se li assignen tasques representatives secundàries. "Preferia els bastidors al focus d’atenció", diu l’obituari de The New York Times.

Cheney va actuar de conseller i sovint va marcar l’agenda presidencial. Això va ser particularment cert en política exterior, àrea en la qual va exercir de falcó per promoure una actitud agressiva contra països com l’Iran, Corea del Nord, Síria o l’Autoritat Nacional Palestina, però també en altres àmbits com les retallades d’impostos. Les seves competències era tan vastes que l’exvicepresident Dan Quayle va dir que exercia "una espècie de copresidència".

Crítiques a Trump

Notícies relacionades

Els palestins temen que l’actual partició de la Franja es faci permanent

El Consell de Seguretat de l’ONU aprova el pla de Trump per a Gaza

L’omnipresència de Cheney fins i tot va suscitar certa preocupació al Despatx Oval. Bush temia que l’estesa percepció que era el "Darth Vader de l’Administració" –va confessar en les seves memòries del 2010, Decision Points– podria causar-los problemes. Cheney es va oferir a retirar la seva candidatura en la reelecció del 2004, però Bush volia mantenir el seu amic i conseller a prop i va declinar la seva proposta.

Durant la seva etapa com a vicepresident, Cheney va mirar d’enfortir els poders de la presidència, limitats –al seu parer, de forma injustificada– després de l’escàndol del Watergate i la guerra del Vietnam. Tot i així, va condemnar el paper actiu de Donald Trump en la fallida insurrecció contra el Capitoli el 2021. "Va intentar robar les últimes eleccions, utilitzant mentides i violència per mantenir-se en el poder després que els votants el rebutgessin. És un covard", va etzibar.