Veneçuela imprimeix nous bitllets d’un milió de bolívars, que tot just valen centaus de dòlar

La història de les depreciacions és, també, les de les derives econòmiques de Veneçuela en aquest segle. Tretze anys enrere, el llavors president Hugo Chávez va treure tres zeros als bitllets, que, en virtut d’aquesta poda, van ser batejats com «bolívar fort». Però, en poc temps, la musculatura dels diners va començar a mostrar signes de flacciditat, i va ser així que Ceballos, al pintar sobre la superfície dels bitllets les cares també de Joseph Stalin, Paul McCartney i fins i tot Pablo Escobar, no va fer més que estendre’ls un festiu certificat de defunció.

El president Nicolás Maduro va constatar que el «bolívar fort» s’havia tornat esquelètic, i per això va llançar el 2018 el «bolívar sobirà», amb cinc zeros menys, per fer front al trepidant augment del cost de la vida que el país experimentava especialment amb l’agreujament de la crisi política. Com que els problemes no es van solucionar, el 2019 es van autoritzar els bitllets de 10.000, 20.000 i 50.000 bolívars, que llavors equivalien a 1,62; 3,25 i 8,14 dòlars, respectivament. Aquest últim, en l’actualitat, s’intercanviaria per uns dos centaus de dòlar, sempre que algun veneçolà els tingués a mà. La falta de circulant a Veneçuela és tan gran que mitja dotzena d’ous pot costar més car en bolívars que en dòlars. La població recorre a una targeta de dèbit o a altres mecanismes, que arriben a incloure el canvi per comprar un quilogram de tomàquet.

¿On hi ha un bitllet de cinc dòlars?

L’escassetat de circulant és també la conseqüència indirecta de la creixent dolarització de l’economia. Es calcula que un 70% de les operacions prescindeixen a hores d’ara dels fantasmals «sobirans». El BCV, al llançar els tres nous bitllets, busca posar un fre a la primacia gairebé absoluta de la divisa dels EUA.

Una de les ironies del present és que també comencen a faltar els bitllets més petits de la moneda nord-americana. D’acord amb la consultora Ecoanalítica, això es deu que la dolarització de facto s’ha alimentat en part d’ingressos generats per activitats il·lícites (entre les quals, la mineria il·legal i contraban) i dels estalvis que els veneçolans van generar abans del control canviari. La majoria dels bitllets nord-americans que circulen al país, que sumen uns 2.000 milions de dòlars, són de 20, 50 i 100 dòlars. I això planteja problemes per a l’adquisició de mercaderies per sumes inferiors a aquests.

Solucions imaginatives

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La cadena de farmàcies Farmatodo va acordar abaixar els preus dels productes perquè no pot oferir canvi en dòlars. Altres firmes s’han inclinat a transferir als clients el canvi en bolívars a la cotització del dia a través del servei de pagament mòbil. I no falten les que s’inclinen, segons la premsa de Caracas, pels vals i pagarés, que improvisen amb qualsevol paper que tinguin a la mà. L’escassetat aviva la imaginació. En certs comerços, com la cadena de supermercats Excelsior Gama, s’ha posat en pràctica un registre perquè els consumidors tinguin un saldo a favor que puguin utilitzar la pròxima vegada que vagin a l’establiment.

Enmig de la constant inestabilitat, la vida útil del bitllet d’un milió de bolívars «sobirà» pot durar un sospir. La inflació de febrer va ser del 50,9%. En els dos primers mesos del 2021 s’acumula un increment dels preus del 134,2%, d’acord amb els càlculs d’economistes vinculats amb l’oposició. Entre el febrer d’aquest any i el 2020, la inflació va ser del 4.311%.