Presons plenes i judicis exprés per als seguidors de Navalni

Somrient i sense traumes aparents al rostre, emergeix per la contraporta Mikhaïl Eremin, de 32 anys. Surt acompanyat de l’Olga, amb els cabells tenyits de vermell, que prefereix no revelar el seu cognom ni deixar-se fotografiar. Tots dos van ser detinguts durant la protesta celebrada el31 de gener, i condemnats a vuit dies d’arrest. Un mal trago que, no obstant, no sembla haver-los dissuadit de la idea de continuar manifestant-se en futures convocatòries.

«Jo vaig tenir sort i compartia la cel·la amb 10 persones, que era el màxim permès, però en d’altres hi havia dues vegades més presos que llits», explica el Mikhaïl. «Els lavabos i la falta d’higiene ha sigut el pitjor; les latrines estaven obertes a la resta de l’estança i fèiem les nostres necessitats davant de tots», rememora.

«A la nostra cel·la hi havia una enginyera que va aconseguir cobrir el racó del lavabo i donar-nos una mica d’intimitat», continua la seva companya Olga. Segons aquesta noia d’uns vint anys de vestimenta moderna i aspecte intel·lectual, l’aglomeració va ser especialment acusada en les primeres hores de detenció, abans que als mitjans independents russos apareguessin les primeres informacions d’aglomeració a les presons i fessin acte de presència activistes de drets humans. Recorda la primera nit que va passar en aquest lloc com especialment dura. «Vam arribar cap a la mitjanit i ens van deixar a l’autobús vuit hores, fins al matí següent; per afrontar el fred, el conductor encenia a estones el motor perquè funcionés la calefacció, però deia que no podia fer-ho tota l’estona perquè altrament, ens hauríem quedat sense gasolina», recorda.

Preguntada sobre si pensa continuar sortint al carrer en les pròximes protestes que pugui convocar el bloguer Aleksei Navalni o el seu entorn, l’Olga no dubta ni un instant: «¡Per descomptat! El que han fet amb nosaltres és totalment injust; en la denúncia d’una de les meves companyes detingudes hi havia les dades personals d’una altra persona; es va empresonar la persona equivocada».

Sentències en pocs minuts

La sobrecàrrega als tribunals i els judicis exprés en què els magistrats dicten sentències de presó en uns quants minuts són precisament algunes de les principals crítiques dels opositors que van sent alliberats. Aquest és el cas de Dmitri Medíntsev, de 28 anys, que després de passar un dia sencer sense poder dormir en una comissaria del barri de Babuixkinski, al nord de Moscou, va ser finalment presentat al jutjat del districte el dia 1 de febrer. «El meu judici va durar menys de tres quarts d’hora, i em vaig defensar jo mateix; no tenia cap sentit requerir la presència d’un defensor: hi havia un advocat d’ofici per a cada 20 detinguts; en tinguessis o no, la sentència ja estava dictada; tots els que érem vam rebre la mateixa pena: set dies d’arrest administratiu», explica. Reclòs també al centre de Sakharovo, relata que, per ell, el principal problema va ser l’escassetat d’aigua potable, sobretot, els primers dies. «Havíem de beure de les aixetes i tot estava molt brut», rememora. A la capital russa i els seus voltants, l’aigua d’ús domèstic és de molt baixa qualitat, i la majoria de la població prefereix consumir aigua embotellada.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Natalia Morozova, de 34 anys, està inquieta davant el que pugui succeir en el futur amb el seu marit, Vitali Razorenov, de 31 anys, a qui acaba de visitar a la presó i li ha portat «una bossa amb menjar i llibres». Afirma que el seu cònjuge ni tan sols participava en la manifestació opositora, que va ser arrestat «per atzar, al sortir del metro». Però ara tem les conseqüències de la condemna, incloent-hi la possibilitat de perdre la feina. «El cap de Vitali ha dit que el manté al lloc, tot i que no li pagarà els dies d’absència. No acabo de fiar-me’n, depenem de la seva bona voluntat i hi ha centenars de casos de detinguts que no recuperen la feina», explica.

Durant l’intercanvi carcerari, Vitali li ha explicat que els agents es mostren especialment agressius quan registren les habitacions a la recerca dels telèfons mòbils que pot ser que tinguin els presos. Gràcies a aquests moderns artefactes, les imatges de cel·les superpoblades, brutes latrines i aglomeracions han pogut sortir a l’exterior i ser difoses a internet, cosa que ha provocat la reacció dels activistes de drets humans. «El meu marit em va explicar que en una cel·la contigua, els agents van entrar entre crits, buscant telèfons i colpejant els presos; en senyal de protesta, els reclusos van començar a fer soroll, colpejant portes i parets».