Les connexions corporatives del Gabinet de Biden

Biden no és el primer president que es compromet a reformar la cultura tòxica de les portes giratòries i la influència desmesurada de les grans indústries en el govern nord-americà, responsable parcialment de l’enorme descrèdit que arrosseguen les seves institucions. Barack Obama es va voler conjurar per tancar les portes de la seva Administració als lobbistes. I Donald Trump va fer carrera amb el seu compromís per «drenar el pantà» de corrupció a Washington. Però aquestes promeses mai van acabar de materialitzar-se, per la qual cosa ara han passat a ser una de les patates calentes de Biden, sotmès a una estreta vigilància des de la societat civil i l’esquerra demòcrata perquè no caigui en els errors del passat. De moment, el resultat està lluny de les millors expectatives, tot i que també de les pitjors.

«La millora ha sigut mínima», afirma en una entrevista el director del Revolving Door Project, Jeff Hauser. «La situació ha millorat respecte als temps de Bill Clinton, quan es va contractar molta gent que procedia directament del món empresarial. Ara és més aviat gent amb perfil polític que es va dedicar als negocis mentre els demòcrates van ser a l’oposició. És molt semblant al que va passar amb Obama». Biden s’ha compromès a firmar, quan arribi al poder, una ordre executiva amb regles ètiques tan estrictes com les d’Obama, però no li ha tremolat el pols a l’hora d’apostar per lloctinents amb un bagatge controvertit, gent de la seva confiança molt lligada a la seva trajectòria política.

BlackRock i la indústria militar 

«Fins ara les indústries més beneficiades són el complex militar industrial i la gestora de fons BlackRock», diu Hauser. La firma d’inversions de Larry Fink, que gestiona una cartera global amb un valor pròxim als vuit bilions de dòlars i està considerada com un fons voltor pels seus detractors, ha ocupat l’espai que Goldman Sachs va ocupar en altres administracions. D’aquí han sortit Brian Reese, nomenat per dirigir el Consell Nacional Econòmic, i Wally Adeyemo, número dos del Tresor, director últimament de la Fundació Obama. 

La indústria militar també pot estar satisfeta. El general afroamericà Lloyd Austin, escollit per dirigir Defensa, forma part del consell directiu de Raytheon, un dels socis preferencials del Pentàgon, amb clients estrangers com l’Aràbia Saudita, que ha utilitzat les seves armes en la guerra del Iemen. El càrrec li ha reportat 1,4 milions de dòlars. «És un greu error que amenaça la democràcia», va afirmar després del seu nomenament Common Defense, un grup progressista de veterans. Austin està al seu torn vinculat amb Pine Island Capital Partners, una firma d’inversió especialitzada en la indústria armamentística, associada també amb Tony Blinken, el futur cap de la diplomàcia nord-americana. 

Després d’abandonar l’administració Obama, de la qual procedeixen la gran majoria dels càrrecs nomenats per Biden, Blinken va fundar la consultora WestExec a Washington, per a la qual també van treballar la directora nacional d’Intel·ligència, Avril Haines, o la cap de comunicació, Jen Psaki. «WestExec és un ‘lobby’ a l’ombra que ven el seu coneixement del sector públic al millor postor», afirma Hauser. La consultora s’ha defensat negant que treballi amb empreses o governs estrangers, però al no ser formalment un ‘lobby’ no està obligada a fer pública la seva cartera de clients. 

Els tentacles de Silicon Valley

No són les úniques nominacions polèmiques. Com a conseller de la Casa Blanca, Biden ha triat Steve Richetti, un veterà lobbista que porta treballant amb ell des del 2012. Com a tsar contra la Covid-19, ha situat Jeff Zients, fins ara membre del consell directiu de Facebook. I al capdavant de l’oficina de pressupostos ha posat Neera Tanden, presidenta del Center For American Progress, un laboratori d’idees finançat pels pesos pesants de Silicon Valley, Walmart o el fons sobirà dels Emirats Àrabs. Per a Comerç sonen diversos noms vinculats a Amazon.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Malgrat les seves connexions corporatives, alguns d’aquests noms tenen fama de reformistes, i la sensació entre l’esquerra és que podria haver sigut bastant pitjor. «La pressió progressista ha aconseguit prevenir que alguns dels pitjors noms se sumessin a l’Administració», ha dit David Dayen, director de l’‘American Prospect’, una de les seves revistes de capçalera. D’altres pensen que Biden ha fet bé de no rendir-se a la puresa exigida per l’esquerra, sempre que acabi imposant uns estàndards ètics que obliguin els càrrecs a trencar tots els vincles amb els seus antics patrons.