eleccions a Bolívia

Patricia Arce Guzmán, l'altra gran guanyadora

Fa un any, era linxada per una turba enmig dels incidents que van derivar en el cop d'Estat

Acaba de ser electa senadora pel Moviment al Socialisme i diu que el recolzament popular la va enfortir en l'adversitat

diseo-sin-ttulo-1

diseo-sin-ttulo-1

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

L’aclaparadora victòria electoral del Moviment al Socialisme (MAS) en les eleccions bolivianes té els rostres de moltes dones, però un resplendeix de manera especial, el de Patricia Arce Guzmán. Un any enrere va ser linxada amb usances medievals. Des de la nit de diumenge és senadora del partit que governarà a través de la fórmula presidencial Luis Arce-David Choquehuanca.

L’únic que comparteix amb el mandatari electe és el cognom. Els seus destins es van bifurcar quan va tenir lloc el cop d’Estat contra Evo Morales, el novembre passat. L’exministre d’Economia es va veure obligat a abandonar un país administrat amb set de venjança. Ella, en canvi, va decidir guarir les seves ferides. El món l’havia conegut coberta de pintura vermella. Era, llavors, alcaldessa del municipi de Vinto a la regió de Cochabamba. Alguns dels manifestants que no havien acceptat el triomf de Morales en els comicis del 20 d’octubre de 2019 la van seleccionar com a blanc de la seva ira. La van treure del seu despatx i la van arrossegar pel carrer. «Treu-te les sabates», li van ordenar, i va caminar descalça sobre pedres i vidres. La van colpejar i van mirar de rapar-li el cap. El càstig va ser la pintura. I així la va retratar un fotògraf. La imatge va resumir els dies d’escarni. La policia la va rescatar després d’hores de ser ostatge de la turba i la va traslladar a un hospital. «Hauran pogut tallar-me el cabell, potser colpejar-me, però les meves idees segueixen intactes», va dir unes setmanes després, quan va reprendre el seu lloc, en una altra Bolívia.

Un any més tard, Arce creu que el temps ha posat les coses al seu lloc. No va ser tan senzill revertir la situació. Al camí, va recordar durant la seva campanya electoral, hi ha hagut morts. L’abril passat, el govern de facto de Jeanine Áñez portava a terme sense rubors i malgrat la pandèmia la política que el seu principal ministre, l’ara cessat Arturo Murillo, havia definit de «cacera» de dirigents del MAS. Arce va ser arrestada al costat dels seus cinc fills. La van acusar d’haver organitzat una festa i consumir begudes alcohòliques enmig del confinament.

Notícies relacionades

L’alcaldessa va denunciar que suposades forces de seguretat van arribar a casa seva amb armes de foc i van mirar de trencar la porta. «M’acusen d’haver atemptat contra la salut. Es tracta d’un abús contra la meva persona i tota la meva família. Si és delicte fer bona feina per a la població, no tinc por», va assegurar.  Les proves d’alcoholèmia li van donar negatiu. Això ja ho sabia. Com sabia que tot era un nou acte d’humiliació pública. «Som Dones amb Valor. Al recordar aquests moments tristos en la meva vida, vull ressaltar que el recolzament de tanta gent em va fer més forta. Malgrat la tempesta, vindran temps millors», va dir.

 Arce va reprendre novament les tasques de govern del seu municipi d’uns 50.000 mil habitants i 200 quilòmetres de superfície. Va dedicar els seus principals esforços a assistir els malalts de Covid-19. El MAS li va proposar ser candidata a senadora, i va acceptar. «Amb treball, humilitat i amb el suport del poble bolivià, recuperem el nostre país, per a totes i tots amb unitat i valentia», va dir quan va saber els resultats de les eleccions. A través del seu compte de Twitter va agrair «a les i els germans que van confiar en aquest projecte que recuperarà l’estat després d’aquest Cop d’Estat». Va rebre tants petons i abraçades que va haver de canviar dues vegades la mascareta.