L’Iran rebutja un alto el foc i promet continuar lluitant «mentre continuïn els atacs»

Si no hi ha acord, ha amenaçat Trump, els EUA i Israel «destruiran totes i cada una de les centrals elèctriques iranianes». «Mentre segueixin els atacs contra nosaltres continuarem lluitant. No tolerarem aquest cercle viciós de guerra, negociacions, un alto el foc, i després una altra vegada a repetir el mateix patró», ha declarat aquest dijous el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmail Baghaei.

Fins ara, malgrat la insistència de Washington, Teheran ha rebutjat públicament estar negociant per acabar amb la guerra actual: segons els experts, la República Islàmica tem una aturada a l’actual conflicte que serveixi per tornar als bombardejos i atacs d’aquí a uns mesos.

Els precedents existeixen: L’Iran i Israel ja van estar en guerra –una mica més curta que l’actual, de 12 dies– el juny del 2025. Llavors, ja tant els EUA i l’Estat hebreu van assegurar haver acabat amb les capacitats nuclears iranianes. Trump, en el seu discurs aquest dimecres a la nit, va repetir que la guerra actual va ser llançada per «evitar que l’Iran desenvolupi la bomba atòmica». El consens entre les agències d’intel·ligència de tot el món, no obstant, era que Teheran no havia pres cap pas nuclear des del juny de l’any passat.

«Aquesta és una guerra injusta que ha sigut imposada en la gent iraniana. No tenim cap altra opció que la de respondre amb força», ha continuat aquest dijous Baghaei, l’exèrcit del qual no només ha estat bombardejant Israel, sinó gairebé tots els seus veïns al Golf. Aquesta última iteració de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran va arrencar el 28 de febrer d’aquest any, amb l’assassinat sorpresa del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, a més de gran part de la cúpula política i militar de la República Islàmica.

Setmanes abans, el règim persa va assassinar desenes de milers de manifestants, als carrers de Teheran i les altres grans ciutats iranianes, en una onada de protestes massiva per la greu crisi econòmica i de repressió social que viu l’Iran durant, sobretot, els últims anys.

Intercanvis d’atacs


Mentre el món segueix a l’espera de confirmar-se si realment els EUA i l’Iran negocien –i si, tal com assegura el Pakistan, Islamabad serà l’escenari en els pròxims dies de reunions directes entre Washington i Teheran–, els bombardejos a tot el Pròxim Orient continuen.

L’Iran ha llançat aquest dijous al matí diverses salves de míssils contra el nord d’Israel, lloc des d’on Tel Aviv castiga durament el sud del Líban, la població del qual ha sigut forçada a abandonar casa seva davant l’arribada de les tropes israelianes, que prometen seguir les mateixes tàctiques de destrucció i aplanament del terreny desplegades a Gaza.

Notícies relacionades

Les guerres d’Ucraïna i l’Iran obren el negoci dels drons de cartró

Escàndol per unes fotos íntimes del marit d’una exdirigent republicana

Israel, de fet, ha assegurat aquest dijous haver realitzat un atac a gran escala contra instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar persa, a Teheran i Tabriz, ciutat a prop de la frontera amb Turquia.

«Les solucions militars mai podran acabar amb el problema, i l’escalada d’aquest conflicte no beneficia ningú. Fem una crida a tots els involucrats a parar les operacions militars», ha dit aquest dijous el portaveu del Ministeri d’Exteriors xinès, Mao Ning. La Xina, país aliat de l’Iran –i que de fet compra la gran majoria de cru iranià–, ha començat aquesta setmana a fer els seus primers passos diplomàtics en aquest conflicte.