Les guerres d’Ucraïna i l’Iran obren el negoci dels drons de cartró

La pantalla del radar s’omple dels mateixos punts lluminosos que aviat es materialitzaran al cel. La IA mira d’ordenar milions de dades d’aquests punts per poder afinar la punteria de les bateries antiaèries. Sistemes de detecció i neutralització que costen milions d’euros, desbordats per eixams de petits aparells voladors que s’aproximen. Uns porten una càrrega mortal d’explosiu; d’altres, res. Uns volen per destruir objectius; els altres, per embogir els defensors. L’escena es repeteix en cada bombardeig massiu que pateix Ucraïna, i en les respostes de Kíiv en refineries i bases russes; i també s’ha donat en algunes onades amb què l’Iran ha superat la Cúpula de Ferro israeliana. És l’efecte que retorna a l’argot militar amb un nou significat: atac de saturació.

En aquest esquema de guerra, els seus ideadors procuren que el seu atac massiu sigui molt més barat que les defenses que es veu obligat a malgastar l’adversari.

És el centre d’un nou nínxol dels arsenals, i per tant també de la indústria de l’armament, inimaginat quan, el febrer del 2022, columnes cuirassades russes violaven la frontera d’Ucraïna donant inici a la calamitat que està canviant tantes coses. Es va començar a veure quan els veïns de Khàrkiv, el 2024, al sortir dels seus refugis, entre les restes de drons i coets russos veritables trobaven ales i cues de porespies.

La innovació del Kremlin es queda de moment en drons esquer de polímer. Fa temps que el seu rival ucraïnès explora amb aparells que encara són més barats, fins i tot de cartró. La clau és fer el màxim mal amb el mínim cost. Hi treballen enginyers ucraïnesos, però també australians, japonesos... i espanyols, igual que observen els exèrcits d’aquests països, i, a Espanya, experts del Comandament d’Artilleria Antiaèria Antiaèria.

Corvo, el pioner

Quan l’enginyeria Sypaq, amb seu a Melbourne, va ser premiada com a indústria més innovadora per l’Australian Financial Review, no va ser per les sofisticades i complexes solucions de guerra electrònica o de comunicacions amb què assorteix l’Exèrcit australià, sinó per un invent humil que anomenen Corvo.

Es tracta d’un dron de cartró. S’empaqueta en caixes planes apilables. Es desembala, es treuen les peces de la matriu, es fixen amb la cinta adhesiva del lot, s’instal·len motor, hèlix, receptor... a punt en 30 minuts. L’empresa parla d’"un sistema d’aeronau no tripulada que pren el principi de muntatge d’Ikea i l’aplica al camp de batalla".

Més o menys, el que van buscant els oficials al front: palets europeus, plens de drons aquoplables com joguines d’aeromodelisme, fàcils de transportar i emmagatzemar. I una vegada en la línia de combat, fàcilment acoblables les seves peces de cartró forrades amb cera, per si plou. I si es perden, que la seva caiguda suposi un cost mínim al pressupost de la guerra: 3.200 euros de mitjana.

El promotor del dron militar de cartró és David Vicino, fill d’un oficial de la força aèria australiana. L’invent va arribar abans de l’actual fase de la guerra europea, el 2019, quan se’ls va acudir com fer arribar al front pertrets lleugers: una càrrega de munició o una bossa de plasma sanguini, per exemple. La màquina va protagonitzar un contracte de l’Exèrcit australià de poc més d’un milió d’euros. Iniciada la guerra a Ucraïna, Canberra va voler ajudar el país envaït i va encarregar una nova remesa. A Ucraïna els van rebre, els van provar... van començar a modificar-los ficant-hi fins a dos quilos i mig d’explosius.

A Occident encara es treballa en prototips. França, Alemanya, Polònia, Itàlia i el Regne Unit van anunciar el 20 de febrer una aliança per fabricar drons de baix cost. Hi ha partidaris d’aquesta nova arma que hi veuen, no obstant, defectes. El principal és alhora la seva virtut: la lleugeresa. "Si fa molt vent, sobretot rafegat, l’operador del dron té molt difícil manejar-lo", diu l’enginyer gallec Iván Sal. En la seva companyia, Asedios, tenen el dron low-cost al seu full de ruta industrial, i ja han provat materials diversos.

De moment guanyen les fibres plàstiques, el material que utilitzen russos, turcs i iranians per als seus drons pesants i de llarg abast –Geran, Bayraktar i Shahed–, i les resines processables per impressores 3D, però a Asedios no descarten la fusta de bassa.

La seva start-up prepara models de robots interceptors d’altres drons per a una demostració davant l’Exèrcit de Terra a Viator, la base d’Almeria de la Legió, a l’abril. No acudiran allà drons low cost com els australians, però en altres tallers d’innovació de les Forces Armades ha quedat ja confirmat que Defensa també busca productes en aquest nínxol.

Notícies relacionades

Escàndol per unes fotos íntimes del marit d’una exdirigent republicana

La Xina es postula com a pacificador a l’Iran amb una proposta amb el Pakistan

Una altra jove companyia, la sud-coreana The Peach, desenvolupava el seu propi avió militar de cartró el 2019, alhora que els australians. I, com ells, ha assortit ara també l’Exèrcit del seu país. La seva màquina, el PapyDrone, ha sigut provada en camps de maniobres de l’Exèrcit de Corea del Sud, tot i que l’assaig més eloqüent que han publicat és el d’un dron de cartró FPV (amb càmera que transmet vídeo) per simular un atac des d’una embarcació a l’altra. Primer client europeu: el Ministeri de Defensa de Polònia, preocupat pels drons russos.

De la mateixa manera que, en massa, poden noquejar el radar per saturació, els drons de guerra de baix cost poden passar inadvertits al detector quan volen en solitari per a un atac com aquest, perquè la seva empremta radar individual és mínima.