El futur d'Europa

Johnson carrega contra la UE en defensa de la seva llei del mercat

La llei que anul·la part de l'acord del 'brexit' supera el primer test parlamentari

El primer ministre defensa la llei de comerç perquè Brussel·les negocia «de mala fe»

zentauroepp54929751 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p200914213248

zentauroepp54929751 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p200914213248

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Boris Johnson ha acusat la Unió Europea (UE) d’«imposar fronteres duaneres» dins del Regne Unit i «dividir les nostres terres», en defensa de la llei de mercat intern amb què pretén revocar l’Acord del ‘brexit’ que ell mateix va firmar. «No ens podem trobar en una situació en què les fronteres del nostre país les dicti un poder estranger o una organització internacional», ha afirmat a l’iniciar el debat en la Cambra dels Comuns, profundament dividida amb aquesta transgressió del dret internacional.

 «Cap primer ministre britànic, cap govern, cap parlament, pot acceptar aquesta imposició» ha dit Johnson, segur que, tot i la oposició d’un grup de diputats conservadors, amb l’àmplia majoria absoluta de 89 que té podia superar de sobres, com així va ser, per 340 vots a favor i 263 en contra, la primera votació. Ara la llei passa una revisió i un estudi més específic en els comitès parlamentaris per tornar a ser debatuda amb noves esmenes.   

El debat al llarg de cinc hores havia estat precedit per les crítiques dels cinc ex primers ministres existents (tres conservadors i dos laboristes) i d’importants figures del Partit Conservador, inclosos els tres fiscals generals que hi ha hagut des del 2010, i l’exministre de Finances, Sajid Javid, que va advertir que no recolzaria la proposta. «No tinc clar per què el Regne Unit ha de trencar la llei internacional».

Sentit comú

Johnson va argumentar que la UE està negociant «de mala fe» i que pretén «utilitzar el protocol per a Irlanda del Nord de manera que va més enllà del sentit comú, per fer pressió sobre el Regne Unit en la negociació de lliure comerç». Brussel·les, va suggerir Johnson, amenaça de vetar el comerç de productes alimentaris i agrícoles britànics a tercers països, així com productes animals de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord.

El Govern britànic admet que la proposta viola la legislació internacional, però segons Johnson és «essencial per a la integritat política i econòmica del Regne Unit». Com a garantia va prometre que els diputats tindran dret a votar qualsevol futura decisió de reemplaçar el tractat utilitzant els poders de la llei.

La tramitació, que durarà diverses setmanes, té lloc mentre prossegueixen les negociacions, fins ara fallides, per arribar a un acord comercial ‘postbrexit’ entre el Regne Unit i la UE. Molts veuen en l’estratagema de Londres un camí cap a la ruptura sense acord, una cosa que el primer ministre continua negant. «No tinc absolutament cap intenció d’utilitzar aquestes mesures. Per descomptat. Si arribem a un acord amb els nostres amics europeus, cosa que crec encara possible, mai serien invocades», va declarar.  

Caos i fracàs

Hi va haver una esmena sense èxit del líder laborista, Keir Starmer, absent com a precaució de possible contagi de coronavirus, mirant de frenar la llei. Dilluns que ve hi haurà un altre intent, aquesta vegada amb una esmena del líder de la rebel·lió conservadora, Bob Neill.

Notícies relacionades

En substitució de Starmer, l’exlíder laborista Ed Miliband va acusar Johnson d’«incompetència» i de no haver-se estudiat l’acord original ni el protocol nord-irlandès. «No pot donar la culpa als jutges, no pot donar la culpa als funcionaris, no pot fer fora el ministre del gabinet de nou, només hi ha un responsable i és ell. És el seu acord, és el seu caos, el seu fracàs».

D’altra banda, el líder del Partit Nacional Escocès (SNP) en els Comuns, Ian Blackford, va demanar als seus col·legues que s’oposessin a les pretensions il·lícites de Johnson.  «Tenim el poder col·lectiu de frenar el primer ministre en aquest acte de bogeria».  Blackford va recordar del risc de demanar a la reina Isabel II que firmi una llei que violarà el dret internacional.