EL FUTUR DEL 'BREXIT'

Aquesta és la llei amb què Boris Johnson irrita tothom

La Cambra dels Comuns comença a debatre la nova legislació sobre el mercat intern al Regne Unit

zentauroepp54845519 britain s prime minister boris johnson speaks during questio200911154817

zentauroepp54845519 britain s prime minister boris johnson speaks during questio200911154817 / HOC JESSICA TAYLOR

3
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

La Cambra dels Comuns britànica comença a debatre aquest dilluns el controvertit projecte de llei de Boris Johnson que revisa l’acord del ‘brexit’ firmat amb la Unió Europea, una iniciativa ha tornat a dividir els seus i ha irritat els europeus en plenes negociacions sobre l’acord comercial. La sessió es presenta agitada al Parlament britànic, on la tramitació de la llei sobre el mercat interior amenaça de convertir-se en un nou capítol dramàtic del llarg culebró del ‘brexit.

Malgrat que Boris Johnson té una àmplia majoria a la Cambra, la iniciativa ha irritat nombrosos diputats ‘tories’. A la Cambra dels Lords, tampoc ho tindrà fàcil. Però, ¿quins són les claus d’aquesta nova legislació i per què ha aixeca tanta polseguera?

La llei

El ‘brexit’ és una realitat des del 31 de gener, però fins a final d’aquest any regeix un període transitori en què pràcticament res ha canviat, mentre es negocia el nou tractat comercial entre Londres i Brussel·les. El Govern britànic està preparant el seu nou arsenal legislatiu i la llei que prepara per regular el comerç intern al Regne Unit atorga a Londres la potestat de prendre unilateralment decisions a la seva província d’Irlanda del Nord.

Aquesta llei convertiria així en paper mullat un protocol contingut en l’Acord de Retirada del Regne Unit de la UE firmat per les dues parts l’any passat que estableix que la província britànica quedi al mercat únic europeu en el cas que la UE i Londres no arribin a un acord comercial que regeixi sobre sobre les seves noves relacions comercials.

Aquest protocol pretén evitar aixecar una frontera física entre la República d’Irlanda i la província britànica d’Irlanda del Nord  que posi en perill els acords de pau firmats el 1998 que van posar fi a tres dècades de violència sectària a l’Ulster, amb més de 3.000 morts.

L’oposició a la llei 

El projecte de llei de Johnson revisa els compromisos adquirits i firmats en l’acord de retirada que va fer possible el ‘brexit’ el 31 de gener. Això suposa una violació del dret internacional perquè s’incompleixen les obligacions procedents de l’acord de retirada.

En plenes negociacions sobre l’acord comercial que han de concloure abans que acabi l’any, la UE ha sigut contundent amb Johnson. Brussel·les ha donat fins a final de mes al Govern britànic perquè retiri la legislació. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha afirmat  que el Regne Unit ha «d’assumir la seva responsabilitat» i aplicar la totalitat de l’acord del ‘brexit’, perquè la «credibilitat internacional del Regne Unit» està en joc. 

L’antecessora de Johnson, Theresa May, també ha advertit sobre el mal fet a la confiança en el Regne Unit mentre que el laborista Tony Blair i el conservador John Major han firmat un article  conjunt en què qualifiquen Johnson d’«irresponsable». David Cameron, l’exprimer ministre conservador que va convocar el referèndum del ‘brexit’ el 2016, ha sigut l’últim a afegir-se a les crítiques. «Aprovar una llei del Parlament i després trencar una obligació contractual internacional és el molt últim que hauria de contemplar-se», ha afirmat.

Els arguments

Notícies relacionades

El primer ministre britànic, Boris Johnson, defensa la llei i acusa la Unió Europea de voler «dividir» el Regne Unit. Segons el dirigent, la iniciativa pretén evitar una hipotètica duana interior entre els territoris que conformen l’illa de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i  que la UE faci una «interpretació extrema» del protocol sobre Irlanda del Nord per imposar una frontera comercial total sota el mar d’Irlanda».

Amb la llei del Govern britànic, des de l’1 de gener del 2021, les competències en almenys 70 àrees fins ara exercides per la UE passaran a les Administracions autònomes de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Segons Londres, s’assegurarà un funcionament fluid del mercat interior perquè Irlanda del Nord continuï tenint accés sense restriccions a la resta del mercat del Regne Unit.