Els equilibris de Kamala Harris

Durant la seva recent presentació en societat al costat de Joe Biden, Kamala Harris (Oakland, 1964) recordava que quan era una nena petita la seva mare la portava «lligada al cotxet» a les manifestacions pels drets civils a Berkeley (Califòrnia), un dels bressols de la protesta universitària en els convulsos anys 60. Va ser en aquelles marxes on la seva mare, una investigadora índia contra el càncer que va emigrar a Califòrnia el 1958 per estudiar un màster, va conèixer el seu pare, un estudiant d’Economia jamaicà que acabaria com a professor a Stanford. I van ser aquelles demandes per la justícia les que van formar els primers traços de la seva consciència política. «La meva mare ens va inculcar que dependria de nosaltres i de cada generació de nord-americans continuar marxant. Solia dir-nos: ‘no us quedeu assegudes protestant, feu alguna cosa’», va explicar durant el seu discurs.

Aquella nena amb trenes és ara la candidata demòcrata a la vicepresidència dels Estats Units, la primera dona negra i d’origen asiàtic a aspirar al càrrec. Un nomenament que ha reactivat l’energia en el Partit Demòcrata i ha concedit a Harris oficiosament les regnes del seu futur. Tot i que molts nord-americans la coneixen per la seva participació en les recents primàries del partit, la senadora de 55 anys continua sent fins a cert punt una incògnita. La seva història personal només l’ha explicat a fragments, sense treure-li fins ara la punta que li va treure Barack Obama. I al llarg de la seva carrera s’ha venut com una abanderada del progressisme quan el seu currículum està ple de contradiccions i postures ancorades en el pragmatisme.

Harris es va criar amb la seva mare, Shyamala, i la seva germana, Maya, des que els seus pares es van divorciar quan tenia 7 anys. «No van lluitar pels diners, l’única cosa per la qual van lluitar és per veure qui s’emportava els llibres», va explicar l’any passat en les seves memòries, ‘The Thruth We Hold’. Ja com un matriarcat, la família es va mudar a un barri de treballadors afroamericans de Berkeley, on Harris aprendria els sons, la cuina i l’argot d’una cultura que va acabar fent seva. Durant les vacances visitaven la família a l’Índia  o a Zàmbia, on el seu avi matern va servir com a funcionari del Govern indi, però la seva mare va entendre aviat que per als seus veïns nord-americans aquelles nenes mig índies no serien més que nenes negres. I com a tal les va educar. «Va voler assegurar-se que ens convertiríem en dues dones segures i orgulloses de ser negres», explica en la seva autobiografia.

Trencant barreres

Harris va anar a la universitat a Howard, un dels bressols de l’elit intel·lectual negra a Washington, abans de tornar a Califòrnia per acabar els seus estudis de Dret i començar a treballar com a advocada. No va tardar a trencar barreres. Als 40 anys es va convertir en la primera fiscal del districte de San Francisco negra, i el 2011 va ser la primera dona a assumir el càrrec de fiscal general de Califòrnia. Les dues etapes més controvertides del seu currículum, a causa de la cautela i la tendència a protegir l’statu quo que va demostrar durant aquells anys.

En un cas sonat del 2004, es va negar a demanar la pena de mort per a un integrant d’una banda que havia matat un policia, però una dècada després va apel·lar com a fiscal general la decisió d’un jutge per declarar inconstitucional la pena capital. Va posar en marxa programes de reinserció per als presos, però a ulls dels seus crítics no va fer res per reduir les xifres de la població carcerària. Unes decisions que han recuperat actualitat en aquesta campanya, marcada per les demandes expressades durant les recents protestes de ‘Black Lives Matter’.

Interrogadora dura i inquisitiva

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

En el Senat, no obstant, Harris té un dels historials de vot més progressistes de la cambra. Una etiqueta que va mirar de vendre durant la seva fallida candidatura a la presidència i de la qual va anar allunyant-se progressivament, com va quedar patent al renunciar a la proposta per a una sanitat pública universal que havia recolzat inicialment. En aquesta cambra també es va guanyar la seva fama d’interrogadora dura i inquisitiva, com van comprovar l’exfiscal general Jeff Sessions o el jutge del Suprem, Bret Kavanaugh.

Falta veure ara la Kamala (es pronuncia Ká-ma-la) que emergeix en aquesta campanya, si és la filla que va créixer somiant amb la justícia social o la dona que sembla haver calibrat cada un dels seus moviments per arribar fins al més alt.