El judici per l'assassinat de Hariri reobre velles ferides al Líban

Qualsevol libanès recorda on era el 14 de febrer del 2005. Igual que recordaran on eren el 4 d’agost del 2020. Les explosions al port de Beirut, que han deixat la ciutat devastada i un recompte provisional de més d’un centenar de morts i milers de ferits, són una espècie de ‘déjà vu’ en gran. Aquest divendres el Tribunal Especial per al Líban, a la Haia, emetrà el veredicte sobre aquella explosió que fa 15 anys va acabar amb la vida de l’ex primer ministre Rafik al-Hariri.

Després de més d’una dècada esperant, ningú podria imaginar que el primer veredicte del tribunal arribés en aquestes condicions. Quatre integrants de la milícia xiïta Hezbol·là són els acusats de conspiració per cometre un atemptat terrorista. Però els milicians Salim Jamil Ayyash, Hassan Habib Merhi, Assad Hassan Sabra i Hussein Hassan Oneissi no han trepitjat aquesta cort creada conjuntament entre l’ONU i el Líban ja que fa anys que no són vistos en públic.

Un camió carregat amb 3.000 quilos d’explosius d’alt grau va explotar quan la caravana de l’ex primer ministre Rafik al-Hariri va passar al costat de l’hotel Saint Georges de Beirut, a la vora del Mediterrani. L’enorme cràter al camí va deixar constància de l’assassinat del polític sunnita i 21 persones més. Quinze anys després, a tot just tres quilòmetres, volaria pels aires el port que també Hariri havia ajudat a reconstruir.

L’assassinat del líder del Moviment Futur va suposar un cop dur per a un país que encara es recuperava de les ferides de tres lustres d’una inacabable guerra civil (1975-1990). Hariri representava pràcticament l’únic primer ministre conegut per al Líban: va governar el país entre el 1992 i el 1998, i entre el 2000 i el 2004. Magnat de la construcció, Hariri era un polític rar ja que no havia participat en el conflicte, no havia subjectat un Kalàixnikov.

Els seus vincles amb l’Aràbia Saudita, on es va fer multimilionari en negocis de la construcció, el perfilaven com el líder sunnita definitiu. I presumptament la seva oposició a la presència militar siriana al Líban li va costar la vida. El seu assassinat va remoure les cendres d’unes tensions sectàries mai enterrades. Milers de persones van prendre els carrers de Beirut amb eslògans antisirians i en dol per Hariri. La pressió internacional liderada per l’ONU va portar les tropes d’Assad a retirar-se després de 29 anys de presència militar.

Tribunal «polititzat»

Després de l’augment de les tensions polítiques i sectàries al Líban i a tota la regió del Pròxim Orient, les Nacions Unides van iniciar la creació el 2007 d’aquest Tribunal Especial per al Líban que investiga altres assassinats polítics ocorreguts al país en aquell període. Durant el judici, entre el 2014 i el 2018, els jutges van escoltar 297 testimonis, i les proves utilitzades són els registres de trucades entre els acusats seguint els moviments de la seva víctima. Els quatre acusats s’enfronten a cadena perpètua.

Hezbol·là nega la seva participació en l’assassinat i acusa el tribunal d’estar «polititzat». «Rebutgem el tribunal internacional i totes les acusacions nul·les i sense valor que emanen d’aquesta instància», va dir el líder de la milícia, Hassan Nasrallah, el juliol del 2011. No hi ha gaire confiança entre la societat libanesa que el partit de Nasrallah entregui els acusats si són declarats culpables, tot i que això podria reobrir velles ferides.

Possible escalada de tensions

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Tant Hezbol·là com Saad al-Hariri, fill de la víctima i primer ministre libanès fins al gener, han reconegut que volen evitar una escalada de tensions després del veredicte. Però si Hezbol·là decideix no entregar els presumptes culpables, posaria l’actual Govern libanès de Hassan Diab, recolzat pel partit de Nasrallah i els seus aliats, en una posició molt complicada.

En plena renovada i forçada etapa de reconstrucció de la ciutat, l’empenta de Hariri és enyorada. Els seus amplis contactes internacionals –íntim amic del president francès Jacques Chirac– li haurien servit en aquest escenari de desolació i destrosses. Abans del 4 d’agost del 2020, un veredicte culpable condicionava els esforços del Líban per guanyar ajuda internacional. Després, qualsevol ajuda és poca.