Cop de puny dels EUA a l'economia inestable de Hong Kong

La inversemblant retirada de l’estatus especial va ser firmada ahir per Trump, qui va aclarir que Hong Kong serà tractada «com una ciutat xinesa més». Un parell de factors ho expliquen. D’una banda, la inquietant Llei de Seguretat Nacional aprovada per Pequín, que posa en perill l’autonomia hongkonguesa. Per l’altra, la calamitosa gestió de la pandèmia de Trump, que l’empeny a batre’s cada dia en el camp electoral de la sinofòbia amb Joe Biden.

Pont entre dos mons

Es debat aquests dies com afectarà Hong Kong, una víctima col·lateral del combat entre les superpotències. L’excolònia deu la seva esplendor a la seva funció de pont entre dos mons: el xinès, amb el seu encotillat sistema financer, i l’exuberant capitalisme de l’exterior. Hong Kong lidera les classificacions globals d’economies lliures, compta amb una cadira en l’Organització Mundial del Comerç, conserva la primacia financera asiàtica i en els seus mercats s’opera amb iuans, dòlars nord-americans i hongkonguesos.

Washington li concedeix des del 1992 la seva singularitat respecte a l’interior, amb tractaments duaners diferents que l’han blindat dels aranzels durant la guerra comercial. Alguns experts afirmen que, sense aquests privilegis i amb les llibertats afaitades per la Llei de Seguretat, perdrà l’atractiu per a molts inversors.

Rematada final

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

El cop de puny nord-americà arriba a Hong Kong quan la seva economia ja estava grogui després d’encadenar les violentes protestes, que van devastar el turisme i les vendes minoristes, i el coronavirus. Ja abans mostrava símptomes de decadència perquè el context històric que va permetre’n l’auge ha desaparegut. La seva aportació al PIB xinès ha caigut des del 18% el 1997, quan va tornar a la Mare Pàtria, fins al 2% actual. Les vibrants ciutats de l’interior i Singapur discuteixen avui la seva hegemonia.

Els efectes dependran del zel amb què Washington apliqui la llei. «Crec que les sancions s’aplicaran de forma individual i no afectaran l’activitat bancària», aventura Alicia García-Herrero, economista en cap per a Àsia Pacífic de Natixis. Els esforços de les autoritats per vendre com a positiva la Llei de Seguretat expliquen les pujades de la borsa i l’augment de les sortides al parquet. «La llei, irònicament, serà positiva a curt termini. A mitjà termini dependrà de com gestioni la Xina la seva desacceleració estructural perquè Hong Kong serà molt més dependent d’ella», afegeix.