JUSTÍCIA RACIAL
Els EUA debaten la reforma policial després de l'assassinat de Floyd i les protestes
Els demòcrates presenten una proposta de llei amb poc futur al Senat i Trump insisteix en 'llei i ordre'
El consell municipal de Minneapolis anuncia plans per desmantellar la seva policia i altres ciutats adopten canvis
zentauroepp53694489 washington united states 08 06 2020 us speaker of the h200608190026 /
L’assassinat fa dues setmanes a Minneapolis del ciutadà negre George Floyd a mans d’un policia blanc i tres agents més acusats de complicitat i les multitudinàries protestes clamant justícia a tot els Estats Units han posat en un lloc central de la conversa nacional la necessitat de reformar la policia, incrementar-ne els controls i assegurar que ret comptes per accions marcades pel racisme.
Els primers canvis concrets han començat a anunciar-se en ciutats com Minneapolis, on el consell municipal va anunciar diumenge plans per desmantellar el departament de policia, un pas radical per al qual els legisladors tenen majoria a prova de veto de l’alcalde, que s’oposa a la idea, però que possiblement necessitarà una ratificació ciutadana a les urnes.
Mentrestant, a Washington els demòcrates han presentat aquest dilluns una proposta de llei amb projectes menys radicals però ambiciosos i que serien històrics. En el dia d’avui són escasses les opcions que té de veure la llum en un Senat controlat pels republicans. I és que la línia divisòria del polaritzat país també la està delineada, liderada pel president Donald Trump, que ha insistit en un dels seus tuits a crits, en majúscules, en el seu missatge de «llei i ordre» i ha acusat «els radicals demòcrates d’esquerra» d’haver-se «tornat bojos» i de fomentar la retirada de finançament a la policia, tot i que aquest dilluns Joe Biden ha mostrat la seva oposició a aquesta idea.
LAW & ORDER, NOT DEFUND AND ABOLISH THE POLICE. The Radical Left Democrats have gone Crazy!
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 8 de junio de 2020
Canvis concrets
Diversos departaments de policia, incloent el de Minneapolis, han prohibit tàctiques d’ofegament i restricció de moviment com la que va matar Floyd en una ciutat de 20% de població negra on només són d’aquesta raça el 9% dels agents de policia i on són els negres els que reben el 60% d’ús de la força. També allà i en ciutats com Portland s’han trencat contractes de districtes escolars amb la policia per oferir seguretat. I a Seattle o Denver (en aquest cas per decisió judicial) s’ha prohibit l’ús de gasos lacrimògens o projectils com els utilitzats contra manifestants.
Pren força una onada que advoca per redirigir fons destinats a la policia a altres partides que se centrin més en el desenvolupament de les comunitats, especialment les més discriminades i afectades pel racisme i la brutalitat policial, destinant aquests diners públics a programes socials, d’educació i sanitat. És una cosa que ja ha anunciat l’alcalde de Los Angeles, amb una desviació de 150 milions de dòlars (una gota en el pressupost de 1.800 milions) o, sense donar xifres, el de Nova York, a l’ull de l’huracà per la brutal actuació de la policia contra les manifestacions pacífiques.
La proposta demòcrata
No és la primera vegada que després de casos d’horror d’ús injustificat de la força letal contra negres i les consegüents mostres públiques de repulsa s’inicien reformes individuals. Però en un país amb més de 18.000 departaments de policia se sent necessària una actuació a escala federal, i és el que han posat sobre la taula els demòcrates amb la proposta de llei de justícia en l’actuació policial.
Planteja passos inèdits, com ara reduir proteccions com la doctrina d’«immunitat qualificada», que actualment fa pràcticament impossible imputar els policies. També s’imposarien restriccions a l’ús de força letal, es crearia un registre nacional de les acusacions de mala conducta, es prohibiria l’ús de tàctiques d’ofec o del perfilament racial o es limitaria l’equipament militar per a la policia.
Notícies relacionades«Tret que hi hagi responsabilitats mai hi haurà canvi. Tret que hi hagi canvi continuarà la brutalitat i estarem atrapats en un cicle viciós d’angoixa i desesperació. Tot el que vull és ser tractat de forma igualitària. No millor. No pitjor», ha dit el congressista negre Hakeem Jeffries en la presentació de la legislació, que es començarà a debatre dimecres en una vista en què hi ha anunciada la participació d’un dels germans de Floyd.
El futur de la legislació és incert pel control republicà del Senat. Com recordava la senadora negra Kamala Harris, allà un sol senador, Rand Paul, ha aconseguit que estigui bloquejada legislació que faria dels linxaments un crim federal.
