Els 'bouquinistes' de París organitzen la resistència

Els hereus d’aquells venedors ambulants de mitjans del segle XVI que van proliferar amb el ràpid desenvolupament de la impremta mantenen viva una tradició tan parisenca com la baguet o els bistrots. No obstant, per mantenir-se a la superfície els ‘bouquinistes’ han hagut de desenvolupar el múscul de la resistència i hauran de seguir fent-ho.

No només ara, per l’epidèmia de coronavirus que tot ho altera i ha portat molts bibliòfils a alimentar-se a internet, sinó cada vegada que París pateix un sobresalt i els molls del Sena es buiden de passejants.  Al llarg de la història han passat revolucions, vagues, inundacions, atemptats i fins i tot obres d’urbanització a la Rive Gauche que els van fer témer un desallotjament que finalment no va arribar.

«El futur el veig negre, però sempre hi haurà ‘bouquinistes’», augurava un en un reportatge del 1974 que donava la primera veu d’alarma davant d’un fenomen que s’amplificaria anys més tard amb l’arribada massiva de turistes: restar espai als llibres per donar-lo als gravats, postals i ‘souvenirs’ de París, més fàcils i ràpids de vendre que algunes joies bibliogràfiques.

Doble mascareta

«És un mal necessari que permet garantir un ingrés mínim per sobreviure, però no s’ha d’oblidar que un ‘bouquiniste’ és, primer de tot, un llibreter», explica a EL PERIÓDICO Jérôme Callais, president de l’Associació Cultural de Bouquinistes de París, protegit amb una doble mascareta davant la seva caixa verda al costat del pont Neuf. Un lloc privilegiat per veure aquest París d’edificis medievals que condueixen la mirada fins a la torre Eiffel.

Per a aquest antic contrabaixista d’orquestra clàssica, l’ofici en què fa més de 20 anys que treballa és una opció de vida. «Per a molts de nosaltres gairebé mai és la primera feina, però sempre és l’última, perquè et dona una gran llibertat i et permet trobar molta gent», prossegueix.

Un reglament permet des del 1891 que les famoses caixes «verd vagó» de 2 metres de llarg es quedin a la nit a les vores del Sena. Actualment hi ha 227 titulars de les 240 concessions autoritzades per l’ajuntament.

Vendes per internet

El 60% dels clients són turistes nacionals o estrangers, que amb la crisi sanitària han desaparegut. La resta són parisencs de classe acomodada que se n’han anat al camp durant el confinament i que no és probable que tornin aviat, així que als llibreters que han reobert els comptes no els surten. «La majoria han tornat a tancar perquè no els compensa. Fa molta pena», es lamenta Callais.  ¿Estan en perill? Sí, respon el llibreter assenyalant el comerç ‘online’ amb el dit acusador.

«Molts clients fidels van començar a comprar a internet durant el confinament i ara necessitem que els asimptomàtics deixin de ser-ho perquè si no, no sobreviurem», prossegueix. El Govern francès va compensar als llibreters les pèrdues per l’aturada de l’activitat, però amb la desescalada els ajuts estatals desapareixen. «Caldrà organitzar la resistència», prossegueix el president de l’associació.

Patrimoni immaterial

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La seva estratègia és posar tota la carn a la graella per aconseguir l’etiqueta de patrimoni cultural immaterial de la Unesco. El Ministeri de Cultura francès ha donat el vistiplau a la candidatura a l’incloure’ls a l’inventari nacional i la iniciativa compta amb un recolzament de pes, el del president Emmanuel Macron.

 «Podria millorar la mirada del públic sobre aquesta comunitat professional, evitant considerar-la un simple element de decoració pintoresc al paisatge del cor de París», argumenta el dossier dirigit a la Unesco. Un ofici que rep el seu nom del terme familiar per referir-se a llibre (‘bouquin’). «Som més que un clixé. Som un element patrimonial, cultural, històric i popular indissociable de París», conclou Callais.