La UE busca un acord de mínims i pactar el fons de reconstrucció

¿Quants diners ha de contenir el futur fons de recuperació econòmica de la Unió Europea (UE)?, ¿com distribuir-lo entre els països afectats pel Covid-19?, ¿a través de préstecs o subvencions?, ¿entre quins sectors i països? Són algunes de les preguntes que encara no tenen resposta i que probablement tampoc l’obtindran aquest dijous, durant la quarta cimera en set setmanes que celebren els caps d’Estat i de Govern de la UE per videoconferència des que va esclatar la pandèmia. La cita, no obstant, és clau perquè els líders europeus aclareixin una vegada per sempre el seu compromís polític amb un pla d’inversions europeu i donin un mandat «com més clar i potent millor» a la Comissió Europea perquè presenti una proposta al més aviat possible.

Fa setmanes que l’Executiu que lidera Ursula von der Leyen perfila un pla de xoc per reactivar l’economia europea amb una xifra en ment: mobilitzar 1,6 bilions d’euros durant els pròxims tres anys, a través de l’emissió de deute comunitari, i utilitzant el Marc Financer Plurianual (MFP) per al període 2021-2027 com a palanca per obtenir recursos als mercats. La idea de Brussel·les per augmentar la capacitat financera disponible, i aconseguir aquest finançament addicional, és elevar el sostre de despesa màxima fins a prop del 2% de la renda nacional bruta (actualment és de l’1,23%) per millorar la capacitat de la Comissió de recaptar fons a un baix interès. 

Un plantejament, de moment, totalment obert i que podria posar sobre la taula tan aviat com el 29 d’abril, una vegada rebi aquest dijous les directrius dels líders europeus. Tot dependrà de les conclusions de la «discussió estratègica» que mantindran els 27 a partir de les tres de la tarda d’aquest dijous, encara que serà una primera discussió que requerirà noves reunions. «Teòricament, és una idea viable però ja ho veurem, perquè no només requereix unanimitat sinó també la ratificació dels parlaments», afirmen fonts diplomàtiques sobre la modificació dels recursos propis de la UE. Les mateixes fonts reconeixen que un acord abans de juny o juliol serà difícil, no només perquè encara no hi ha consens sobre com ha de ser el fons, sinó per la impossibilitat dels líders de la UE de reunir-se i la dificultat de «negociar a distància».

Un fons «potent» i «urgent»

A hores d’ara gairebé ningú discuteix que farà falta un fons de recuperació potent, amb una capacitat de foc «significativa», per reactivar l’economia europea –tot i que alguns països com Holanda consideren que és aviat per posar xifres sobre la taula–, ni que la situació és de màxima urgència perquè «la crisi que ve serà enorme i no pot ser subestimada», argumenten les mateixes fonts. El punt de partida d’uns països i d’altres, del grup dels anomenats frugals –Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia–, que defensen un pressupost al més auster possible, o dels amics de la cohesió –Espanya, Itàlia, Portugal o França– no és, no obstant, el mateix, tot i que les tensions viscudes en l’últim Eurogrup, quan van necessitar dos dies per tancar la triple xarxa de seguretat d’emergència, semblen haver desaparegut.

«L’atmosfera en els contactes ha sigut bona», asseguren fonts pròximes al president del Consell Europeu, Charles Michel, que dilluns va organitzar una trobada preparatòria a la qual van assistir Giuseppe Conte (Itàlia), Emmanuel Macron (França), Angela Merkel (Alemanya), Mark Rutte (els Països Baixos) i Pedro Sánchez (Espanya) i que va servir per recuperar el to perdut. Precisament, aquest dia Espanya va repartir una proposta entre la resta de socis europeus que advoca per crear un fons de recuperació d’1,5 bilions d’euros, finançat a través de l’emissió de deute perpetu, i que donaria subvencions, i no préstecs reemborsables, als països afectats pel Covid-19 a partir del 2021. 

El deute perpetu xoca amb el nord

Notícies relacionades

Cinc actituds clau davant la cimera europea de la recuperació econòmica

Merkel es mostra disposada a augmentar la contribució alemanya al pressupost europeu

«Les possibilitats de reconstrucció d’Espanya dependran de l’existència d’un gran pla de reconstrucció a Europa. Acudim al Consell Europeu amb una proposta pragmàtica, efectiva i imprescindible que demostraria la intenció real de la UE d’actuar amb veritable abast», ha defensat aquest dimecres Sánchez al Congrés. El seu pla de deute perpetu i transferències a fons perdut, no obstant, té poques possibilitats de volar. «Seria genial, però no volarà. N’hi ha prou d’estar 10 minuts al Coreper (reunió d’ambaixadors permanents) per adonar-se’n. Els països nòrdics mai l’acceptarien», assenyalen fonts d’un dels països «amics».

«Hi ha paraules difícils d’empassar-se i ‘deute perpetu’ és una cosa molt difícil d’acceptar per a alguns estats membres», però «la idea de préstecs [reemborsables] a llarg termini crec que té bones possibilitats», expliquen altres fonts sobre la discussió entre préstecs i subvencions. «Necessitem préstecs i subsidis. N’hi haurà de tots dos», afegeixen remarcant la importància d’evitar la fragmentació del mercat interior i aconseguir un acord que permeti actuar amb rapidesa. Més enllà de parlar de recuperació, la cimera de líders, a la qual també assistiran Christine Lagarde (BCE) i Mário Centeno (Eurogrup), també avalarà el pla d’emergència de mig bilió d’euros acordat per l’Eurogrup el 9 d’abril per respondre a la crisi a curt termini i apressarà l’Eurogrup a fer que les tres noves eines siguin operatives l’1 de juny.