Conseqüències del coronavirus

Cinc actituds clau davant la cimera europea de la recuperació econòmica

Espanya proposa un fons de reconstrucció que mobilitzi fins a 1,5 bilions d'euros

zentauroepp52383876 brussels  belgium   20 02 2020   spanish prime minister pedr200220161508

zentauroepp52383876 brussels belgium 20 02 2020 spanish prime minister pedr200220161508 / IAN LANGSDON

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

En menys de 24 hores els caps d’Estat i de Govern de la UE tornen a veure’s les cares (virtualment) en el que serà el quart Consell Europeu per videoconferència que celebren des de l’esclat de la crisi del Covid-19. Aquestes són les actituds i els plans amb què acudeixen els principals governs europeus.

Espanya

La proposta remesa per Pedro Sánchez als seus col·legues evita el debat dels eurobons/coronabons, que tanta divisió genera en el si de la UE, i aposta per un fons de reconstrucció capaç de mobilitzar entre 1 i 1,5 bilions d’euros, que es finançaria amb l’emissió de deute perpetu recolzada pels mecanismes actuals per finançar el marc pressupostari de la UE, i que disposen de la màxima qualificació creditícia (triple A). Els interessos serien abonats, en la mesura possible, per una nova bateria d’impostos com una taxa a les emissions de CO2, un impost transfronterer al carboni o una taxa sobre la rendibilitat del mercat únic. Les transferències als estats membres es farien tenint en compte l’impacte del Covid-19 sobre la base d’indicadors com el percentatge de població afectada, la caiguda del PIB i l’augment dels nivells d’atur. El Govern defensa que el fons sigui vigent durant un període de dos o tres anys a partir del 2021.

França

El Govern francès va ser el primer a presentar un pla per desembussar el debat. La seva proposta passa per la creació d’un fons de recuperació de caràcter temporal a través d’un mecanisme que aniria als mercats a la recerca de finançament. Per aconseguir les millors condicions financeres emetria deute conjunt recolzat per garanties dels estats membres, a 5 o 10 anys, fet que permetria als estats membres tornar progressivament els préstecs. França insisteix que no es mutualitzaria el deute nacional, ni passat ni futur, i que només el finançament de les mesures lligades a la crisi del Covid-19 seria mutualitzat, que els estats tornarien després segons una clau de contribució preestablerta. El fons haurà de tenir «una talla suficient», entre 1 i 2 bilions d’euros. París veu amb bons ulls que s’integri dins del nou marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027.

Itàlia

Fins ara ha sigut un dels països que amb més fermesa han defensat la idea d’eurobons i que més han rebutjat l’ús de la nova línia de crèdit del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), pactada fa una setmana en el marc de la resposta d’emergència a curt termini. Es tracta d’un element tòxic a Itàlia que genera profunds enfrontaments. Tot i que el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, ha insistit que l’ús la liquiditat del MEDE no comporta condicionalitat, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, espera la confirmació de la resta de col·legues europeus en la cimera. Itàlia acudeix a la cita defensant un fons de recuperació d’entre 1 i 1,5 bilions d’euros, finançat a través d’una emissió de deute comú, sota l’aval del pressupost de la UE, que concedeixi subvencions i préstecs a baix tipus d’interès, que s’activi al més aviat possible, si pot ser, en la segona meitat del 2020, i que serveixi per finançar necessitats específiques com el turisme.

Alemanya

Notícies relacionades

Alemanya és un dels països que formen part del grup de països reticents a la creació d’eurobons o coronabons, tot i que la seva cancellera, Angela Merkel, ha assenyalat en reiterades ocasions la seva disposició a finançar el nou fons de recuperació que reclamen els països més afectats per aquesta crisi sanitària a través del nou marc pressupostari de la UE, la idea en què treballa la Comissió Europea. Berlín, que ha exhibit una actitud més conciliadora que la Haia, sembla disposada a acceptar l’emissió de deute conjunt avalat pel nou pressupost de la UE i que Brussel·les utilitzaria com a col·lateral per demanar als mercats i multiplicar els fons disponibles fins al bilió esmentat per la presidenta Ursula von der Leyen. No és clar si Berlín acceptaria la distribució dels recursos del fons via subvencions o transferències, com reclamen Espanya i Itàlia, o préstecs reemborsables.

Holanda

El Govern holandès no accepta la creació d’eurobons ni coronabons, ni cap tipus de mutualització del deute que augmenti els costos per als seus contribuents, ni la concessió de préstecs sense condicions, ni que els nous instruments acordats per l’Eurogrup, com el fons de reassegurança d’ocupació per finançar els ertos, es converteixin en instruments permanents. A finals de febrer, el seu primer ministre, Mark Rutte, es va mantenir ferm en la seva negativa a augmentar el marc pressupostari de la UE per als pròxims set anys més enllà de l’1% del PIB –la proposta inicial de la Comissió Europea va ser de l’1,114% i de l’1,3% la del Parlament Europeu– i l’actitud, de moment, no ha canviat.