L'ambaixador de Trump a la UE revisa el seu testimoni i assenyala el president

La ja fràgil defensa de Donald Trump davant la investigació per a un ‘impeachment’oberta pels demòcrates al Congrés continua rebent cops. Un de contundent ha arribat del seu ambaixador davant la Unió Europea, Gordon Sondland, que ha admès que 391 milions de dòlars d’ajuda militar a Ucraïna es van retenir com a manera de pressionar Kíev perquè realitzés investigacions d’interès polític personal de Trump.

La clatellada és significativa per a Trump a l’arribar de Sondland, un hoteler i gran donant que no pot injuriar com a opositor a la seva presidència, com acostuma a fer amb els qui fan declaracions que el perjudiquen. El nou diplomàtic va comparèixer el 17 d’octubre davant el Congrés i, en més de 10 hores de testimoni a porta tancada, va negar que hi hagués hagut quid pro quo i va assegurar que va creure Trump quan li va dir que no n’hi havia. Després de declaracions d’altres testimonis i una vegada s’han començat a fer públiques les transcripcions d’aquestes compareixences, no obstant, Sondland ha esmenat la seva declaració inicial dient que aquests altres testimonis li han «refrescat la memòria».

Quid pro quo

Notícies relacionades

El Congrés dels EUA formalitza la investigació contra Trump

La congressista Katie Hill: «Me'n vaig per una cultura misògina que s'ha delectat amb les meves fotos nues»

En una carta de quatre pàgines enviada dilluns al Congrés que es va fer pública dimarts, Sondland reconeix que l’1 de setembre va mantenir a Varsòvia una conversa amb Andrei Yermak, assessor del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la qual li va explicar que l’ajuda possiblement no es reprendria fins que Ucraïna fes una declaració pública que investigaria la «corrupció». Un altre material desclassificat dimarts, en concret missatges de text de Kurt Volker, que va ser enviat especial de Trump per a Ucraïna i va dimitir després d’haver esclatat l’escàndol, aclareix que Washington exigia que el mateix Zelenski fes una declaració per anunciar una investigació tant de Burisma, l’empresa energètica en la qual va treballar el fill de l’exvicepresident i aspirant presidencial demòcrata Joe Biden, com de la suposada ingerència d’Ucraïna en les eleccions dels EUA del 2016 (una teoria conspiradora desacreditada).

La Casa Blanca va reaccionar amb un comunicat en el qual s’arribava a assegurar que «hi ha fins i tot menys proves del que es pensava» per a l’‘impeachment’, que es qualifica de «farsa». El procés, no obstant, segueix endavant amb força. Tot i que el bloqueig de la Casa Blanca continua i el cap de gabinet en funcions, Mick Mulvaney, ja ha anunciat que no acudirà a testificar divendres, les primeres vistes públiques començaran el pròxim dimecres.