L'Iraq crema en un mes sencer de protestes

Van començara començaments d’octubre  i, en tan sols un mes, únicament en 30 dies amb les seves 30 nits –sobretot les seves 30 nits, quan la violència es multiplica–, el nombre s’ha disparat: els morts en les protestes de l’Iraq superen ja els 250. I les van començar, a més, un grup d’un centenar de joves a Bagdad que demanava, tan sols, menys corrupció al seu Govern i més i millors serveis públics bàsics.

Però ara els centenars s’han convertit en desenes de milers –gairebé centenars de milers, a tot el país– que, durant el dia, tallen carrers, carreteres i ports i, durant la nit, són perseguits per la policia, que utilitza gas i munició real per dispersar els manifestants. Per això hi ha un gran nombre de morts: Amnistia Internacional ha denunciat que els policies antiavalots utilitzen pots de gas pebre basats en granades militars que són 10 vegades més pesants que els pots de gas normals. I que, quan els disparen, els llancen contra la multituda l’altura dels caps.

«Els eslògans de la gent indiquen una sèrie de demandes clau que ara ja inclouen: canviar la Constitució per eliminar el sectarisme de la política iraquiana, canviar la llei electoral per garantir eleccions justes, reformar la justícia per lluitar realment contra la corrupció i reemplaçar el Govern sencer per un altre que sigui capaç de donar feina i seguretat als seus ciutadans», escriu Ali Mamuri, analista i expert en política iraquiana.

«Netegem els carrers, i d’altres ens porten aigua i electricitat –va dir un manifestant, Mohammed Najm, acampat a Bagdad, a l’agència Reuters–. Hem creat un mini-Estat. Sanitat gratis i transport gratis. L’Estat fa 16 anys que és allà [va ser posat després de la invasió nord-americana del 2003, que va acabar amb el règim de Saddam Hussein] i no ha aconseguit fer el que nosaltres hem fet en set dies acampant a la plaça Tahrir. Si no ho poden fer, que se’n vagin».

Crisi política

Durant aquest mes de protestes, els manifestants han aconseguit tancar, durant diversos dies, el port més gran del país, Umm Qasr, on entra gairebé tot el menjar importat a l’Iraq, país desèrtic que, com a tal, no és autosuficient en alimentació. Els protestants també han intentat tancar els pous petrolífers, la principal font de diners de l’Iraq. De moment, no ho han aconseguit.

Notícies relacionades

El Govern holandès va ocultar un atac aeri el 2015 contra civils a l'Iraq

Els iraquians desafien el toc de queda i tornen a protestar

I el Govern, com pot, intenta parar-ho: «Els manifestants ja han aconseguit remoure els fonaments del sistema polític i s’han d’aturar. Amenaçar els interessos del petroli i bloquejar les carreteres als ports està causant pèrdues per valor de milers de milions de dòlars», va dir aquest cap de setmana passat el primer ministre iraquià, Adel Abdul Mahdi, que ha rebut tots els cops i del qual es demana, al carrer, la dimissió. Ja l’ha ofert al president. Però encara no s’ha fet efectiva, i això, als protestants, que no volen canviar de primer ministre sinó de sistema polític, els és igual. «No volem expulsar només Mahdi. També tots els altres corruptes. Així que ¿i què si dimiteix? ¿Què passarà? Hi posaran algú pitjor», va dir un manifestant, Amir.

Si dimiteix Mahdi, els partits que van formar la coalició que lidera el primer ministre s’hauran de posar d’acord una altra vegada per formar un nou Govern que, si no es culmina satisfactòriament, haurà de convocar eleccions al Parlament en un termini de 60 dies. De passar això, la política iraquiana entraria, molt probablement, en un escenari caòtic: Mahdi va ser elegit primer ministre sis mesos després de les últimes eleccions, entre punyalades per l’esquena de diversos partits polítics, acusacions de frau, peticions de repetició electoral i els magatzems on es guardaven els vots cremats per un incendi, fet que, segons va dir la policia, va ser completament accidental.