Xile va despertar i viu la marxa més imponent de la seva era democràtica

Les protestes a Xile contra la desigualtat social van assolir un nivell sense precedents, al reunir al voltant d’1,2 milions de persones en una històrica manifestació a la capital del país, per reclamar la sortida del president Sebastián Piñera i reivindicar profundes reformes socials.

La massiva concentració a la plaça Italia, punt neuràlgic d’aquesta onada de protestes que inclou tot el país, va ser inèdita en la història democràtica de Xile i només és comparable a les mobilitzacions de 1988 contra la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-1990).

La gran plaça de Santiago de Xile es va quedar petita per acollir tots els manifestants que estaven convocats per a les 17.00 hora local (20.00 GMT), però mitja hora abans ja no hi havia espai per a ningú més i la resta es va quedar a les avingudes veïnes sense poder arribar-hi.

Ni tan sols les dues Copes Amèrica que la selecció de Xile va guanyar el 2015 i 2016 van aconseguir congregar tantes persones a l’emblemàtica plaça, on aquesta vegada els xilens van arribar des dels punts més llunyans de la ciutat en autèntics rius de gent.

La dignitat xilena

El moment més emotiu de la mobilització va ser quan es va desplegar una bandera nacional gegant amb el ja estès lema «Chile despertó», mentre des d’un dels edificis de la plaça es llegia un altre enorme cartell que deia «Per la dignitat del nostre poble, al carrer sense por».

Des del Palau de La Moneda, seu del Govern xilè, el president Sebastián Piñera va realitzar un seguiment dels esdeveniments i a Twitter va fer cas omís als qui li demanen la dimissió.

«Els xilens demanen un Xile més just i solidari i la marxa obre grans camins de futur i esperança. Tothom ha escoltat el missatge. Tothom ha canviat. Amb unitat i ajuda de Déu, recorrerem el camí d’aquest Xile millor per a tothom», va escriure el mandatari. La marxa va actuar com un tsunami sobre l’«oasi» de tranquil·litat que per a Piñera era Xile només sis dies abans que esclatessin aquesta sèrie de protestes que mantenen al país per vuitè dia en estat d’excepció.

Enuig social molt gran

A les reivindicacions de millors salaris i pensions i preus més justos per a la llum, el gas, l’educació universitària i els serveis de salut, ara se suma la indignació contra el Govern per la repressió i excessos presumptament comesos per les forces de l’ordre contra la població en els dies anteriors.

El to pacífic va durar unes dues hores, quan els antiavalots van començar a actuar amb el llançament de gasos lacrimògens a la massa, el que va portar a dispersar ràpidament la manifestació i la majoria dels participants va fer cap a casa seva abans que s’iniciés la vuitena nit de toc de queda a la capital.

En aquell moment el vandalisme va entrar en joc i alguns d’encaputxats van calar foc a les entrades de l’estació Baquedano, del Metro de Santiago, on en les concentracions de dies enrere s’ha denunciat un presumpte centre de tortures per part de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH).

La confusió va ser aprofitada per un altre grup per saquejar un supermercat pròxim, un altre més dels almenys 330 que han sigut robats i fins i tot cremats des de divendres passat.

Víctimes mortals i pèrdues materials

Fins al momentl’onada de protestes deixa un saldo d’almenys 19 morts, dels quals sis estrangers i cinc presumptament en mans d’agents de l’Estat; els ferits no són menys de 600 i els detinguts superen els 6.000, segons la Fiscalia.

Les pèrdues comercials en aquests vuit dies de disturbis arriben als 1.400 milions de dòlars, segons la Cambra de Comerç de Santiago (CCS), dels quals 900 per destrosses i saquejos a 25.000 locals comercials i 500 milions per lucre cessant.

Notícies relacionades

Més d'un milió de xilens demanen canvis al president Piñera

Sense vacuna per al dolor

Mentrestant, Nacions Unides va començar a preparar la missió que farà una inspecció sobrel’actuació de les forces de seguretat xilenes en aquestes protestes, a petició de l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet, ara Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans.

«Per descomptat que existeix preocupació a l’ONU», va dir el representant de l’oficina de Bachelet per a Sud-amèrica, Xavier Mena, després de reunir-se amb el director de l’INDH, Sergio Micco. Així Xile arriba al seu segon cap de setmana consecutiu de protestes sense que la tensió es redueixi per la indignació creixent dels manifestants, ja que com més temps passen sense un canvi polític més fort és el descontentament.