Sense vacuna per al dolor
Conec poques pràctiques més sanes que confirmar la pròpia ignorància perquè això suposa que has après alguna cosa. Avui, per exemple, invoco el mitridatisme, convençut que no estic sol en la meva inòpia. Aquesta paraula té el seu origen en un rei, Mitridates VI, que davant el temor de ser -enverinat pels seus enemics es va dedicar a ingerir petites dosis de verí per aconseguir la immunitat. I he topat amb aquesta història mirant de calcular quantes imatges sobre la matança a Gaza podrem suportar fins que ens rellisquin com si res. Estic convençut que encara som majoria qui no hem arribat a aquest punt d’indiferència i sabem separar –qualificant com es mereix– la barbaritat terrorista de Hamàs massacrant civils israelians; i la barbaritat de l’Exèrcit israelià arrasant Gaza i carregant-se milers d’innocents.
Ja és trist que, a ulls d’alguna gent, calgui elegir entre una cosa o una altra perquè altrament et converteixen en antisemita o antipalestí. El súmmum ha sigut escoltar aquests dies algunes veus que celebraven l’atac de l’Iran sobre Israel, com si la dictadura dels aiatol·làs fos un bastió en defensa de la democràcia i el dret internacional. Però lamentablement, aquest és el signe del que anomenem polarització, potser sense advertir que es tracta d’un virus tan mortífer, o més, que els que provoquen epidèmies. Jo confesso que la meva capacitat de tolerància està arribant al límit, sobretot per l’acumulació d’històries on les víctimes són nens.
La imatge d’un nadó, que després va morir, naixent de miracle després de la mort de la seva mare en un bombardeig o l’estampa de centenars de menors deambulant sols i desnodrits per l’embolic de runa que són els carrers de Gaza no és una cosa que es pugui oblidar de cop. Per això em nego a vacunar-me contra el dolor. No vull i no puc. Per cert, Mitridates VI sí que va aconseguir immunitzar-se, però al ser derrotat per Pompeu i intentar suïcidar-se amb aquest mateix verí per no patir gaire, el seu cos es va negar. Va haver de demanar ajuda a un soldat que el va traspassar a l’altre món d’una espasada. En el segle IV aC encara no hi havia míssils.
