Centenars de milers d'hongkonguesos desafien el Govern i la pluja

Una manifestació massiva, familiar i pacífica. El moviment antigovernamental de Hong Kong s’ha apuntat aquest diumenge una victòria en el seu pols amb les autoritats: ha mostrat que el recolzament no s’extingeix i ha enterrat, almenys momentàniament, la seva inquietant deriva vandàlica. Un cap de setmana sense escenes de guerrilla urbana és una bona notícia quan les protestes ja s’acosten al tercer mes. El conflicte és ara un duel de paciències: d’una banda per perseverar en les protestes, i per la dePequínper mantenir l’autocontrol i continuar confiant en un Govern local manifestament incapaç i mancat de legitimació.

Centenars de milers de hongkonguesos (1,7 milions segons les estimacions dels organitzadors) van ocupar les principals avingudes del centre de l’excolònia mentre plovia a bots i barrals. Les autoritats havien permès la concentració al parc de la Victòria, però la marea aviat es va estendre pel districte d’Admiralty fins a desembocar als jardins Charter. La presència policial només va ser visible davant l’Oficina d’Enllaç amb Pequín, la diana habitual dels joves. La jornada no va registrar incidents tot i que grupuscles d’activistes continuaven als voltants de les seus oficials.

Còctels molotov

El moviment antigovernamental s’apropava a l’abisme. Les protestes del cap de setmana passat no van acabar en tragèdia, per sort, després que els activistes sumessin elscòctels molotoval seu arsenal i la policia contestés ambgasos lacrimògensllançats en estacions de metro ibales de gomadisparades a boca de canó. La posterior conquesta de l’aeroport tampoc va contribuir que guanyessin simpaties globals: gairebé un miler de vols cancel·lats, desenes de milers de viatgers encallats i detencions i pallisses impunes als ciutadans xinesos assenyalats com a periodistes de l’interior o espies sense que permetessin que se’ls prestés atenció mèdica. Molts activistes comprensiblement horroritzats es van disculpar l’endemà i van demanar paciència pel seu estat de desesperació.

Notícies relacionades

Les forces paramilitars xineses inicien maniobres a prop de Hong Kong

La policia entra a l'aeroport i s'enfronta amb els activistes a Hong Kong

Les xarxes socials revelen les diferències en un moviment sense líders i de decisions assembleàries. Davant els que advoquen per recuperar la via pacífica s’oposen els que defensen l’agressivitat per forçar el diàleg. És una qüestió espinosa: el moviment necessita la simpatia i els focus globals, però és sabut que l’atenció mediàtica minva sense tensió dramàtica.

La mostra de recolzament popular força les autoritats illenques al diàleg, assenyalen els activistes. El que passa és que les seves pretensions són quimèriques i suposen un agenollament inacceptable per a qualsevol govern. No és probable que Hong Kong etiqueti de “pacífiques” unes protestes que han col·leccionat fragorosos i rutinaris enfrontaments i que han deixat desenes de ferits en els dos bàndols. Tampoc és previsible que alliberi sense càrrecs els detinguts perquè això incumbeix als tribunals i a Hong Kong impera la divisió de poders. La qüestió del sufragi universal es difon a Pequín i atempta contra el seu ADN. No hi ha marge de negociació, ni final a la vista, ni indicis per a l’optimisme. La massiva manifestació d’ahir, a més, suggereix que l’esperança pequinesa que el temps apagui l’empenta del moviment antigovernamental és poc realista. Les protestes actuals, amb una salut envejable, han superat els79 diesque va durar aquellaRevolta dels Paraigüesdel 2014, morta per simple esgotament.