La Casa Blanca tòxica

Quan mitjans com 'The New York Times' o la CNN utilitzen termes com a "bogeria" o "caos" per descriure la Casa Blanca de Donald Trump, el president dels Estats Units sol respondre: “fake news”. La tumultosa realitat de l’Ala Oest, no obstant, és inapel·lable. I fins i tot a Fox News, la cadena favorita de Trump, poc sospitosa de posar sota llum negativa aquesta presidència, el comentarista Ed Rollins ha recorregut a aquestes dues idees, bogeria i caos, per descriure el que està passant al 1600 de l’Avinguda Pennsilvània.

L’últim exemple que ha evidenciat les turbulències ha sigut el procés de recerca de qui serà el tercer cap de Gabinet de Trump en menys de dos anys. Divendres a la nit, gairebé una setmana després d’anunciar a Twitter que el general John Kelly abandonarà a final d’any el càrrec en què va donar relleu a Reince Priebus, Trump va informar, també a la xarxa social, que el substitut serà Mick Mulvaney, director de l’Oficina de Pressupost, que mantindrà també aquesta posició tot i que deixi d’encarregar-se del dia a dia.

Les claus de Mulvaney

La selecció de Mulvaney té lògica. Profundament conservador i vinculat al Tea Party, va ser congressista sis anys per Carolina del Sud i coneix bé com funciona Capitol Hill, un actiu per a una nova etapa en què el president ha de bregar amb una Cambra Baixa controlada pels demòcrates. Ha establert una bona relació personal amb Trump, tant de treball com de lleure (solen jugar junts a golf), tot i que ara ha de superar l’escull de la reaparició d’un vídeo de fa un parell d’anys en què va anomenar a Trump “un terrible ésser humà”.

El que és més important, Mulvaney maneja les claus. En un sopar privat aquest any, per exemple, va prometre lleialtat a la família del president, incloent la seva filla Ivanka i el seu gendre, Jared Kushner. 

La selecció, no obstant, també ha sigut una qüestió de necessitat. Quan Trump va decidir la sortida de Kelly tenia al cap rellevar-lo amb Nick Ayers, cap de Gabinet del vicepresident, Mike Pence, però no va comptar que aquest rebutjaria la posició i no tenia pla B. I durant la setmana, la ràbia de Trump ha anat creixent així que es propagaven les històries sobre la falta de candidats i degotaven les renúncies públiques d’alguns entrevistats per al càrrec.

Notícies relacionades

L'embolic de Trump

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Chris Whipple, autor del llibre de referència sobre l’enorme poder i el paper dels caps de gabinet als EUA, ha remarcat que el president “ha devaluat la posició al no apoderar ningú per realitzar el treball” i ha recordat que “la ironia i la tragèdia és que cap president ha necessitat més que ell un cap de Gabinet competent”. No és només qüestió de l’arribada del nou Congrés. La campanya de reelecció s’accelera el 2019. I s’accelera també l’estrenyiment dels cèrcols legals al president i el seu cercle més pròxim per la investigació del fiscal especial Robert Mueller i de la fiscalia de Nova York.

Estar al costat de Trump en aquest moment pot suposar no només un cop per a la reputació política, perquè el president no només és heterodox, volàtil i impredictible. Aquesta setmana, en una entrevista, l’exsecretari d’Estat Rex Tillerson ha explicat que sovint havia de dir-li: “Senyor president, entenc el que vol fer, però no pot fer-ho així. Viola la llei”. Mulvaney ha exigit que el seu nou càrrec tingui, de moment, caràcter interí.