Dinamarca vol recloure en una illa deserta els immigrants pendents d'expulsió

El Govern de Dinamarca vol habilitar un centre en una illa deshabitada per recloureimmigrants estrangers pendents d’expulsió, una mesura inclosa en un paquet legal per endurir la política d’immigració que ha generat controvèrsia. El pla –inclòs en els pressupostos acordats entre el Govern liberal-conservador i el xenòfob Partit Popular Danès (DF)– afecta peticionaris amb sol·licitud d’asil rebutjada que han comès delictes greus i criminals estrangers que no poden ser tornats als seus països perquè no els accepten o s’arrisquen a patir tortures.

Des del 2016, Dinamarca té un centre a Kærshovedgård (península de Jutlàndia) per a estrangers pendents d’expulsió, però, davant de les informacions dels últims mesos en premsa sobre els problemes de delinqüència generats a la zona pels interns, el Govern ha decidit ara destinar els més perillosos a una illa.

Fer la vida "insuportable"

"Els estrangers que han abusat de la confiança de la societat danesa i que han comès actes criminals han de tenir les condicions més austeres possibles i ser controlats de manera conseqüent", va dir fa uns quants dies la ministra d’Integració, Inger Støjberg. Støjberg, la cara més visible de la dura línia en immigració del Govern de Lars Rasmussen, ja havia assegurat dos anys enrere, quan es va presentar el centre de Kærshovedgård, que l’objectiu era fer-los la vida "el més insuportable possible" a aquest grup d’estrangers.

El nou centre estarà situat a Lindholm, illa al sud-est del país destinada des de fa un segle a experiments amb malalties contagioses per a animals i, fins al juliol, sota control de l’Institut de Veterinària de la Universitat de Lyngby (Copenhaguen).

Les tasques de neteja de l’illa –sense residents permanents des de fa dècades– obligaran que fins al 2021 no estigui llest el centre per a interns, que tindrà un centenar de places i per al qual es destinaran 759 milions de corones daneses (una mica més de 100 milions d’euros) els pròxims quatre anys.

Dubtosa legalitat

L’illa estarà controlada per les autoritats penitenciàries i hi haurà policia patrullant i, tot i que els interns podran abandonar-la durant el dia en transbordador fins a la petita localitat de Kalvehave, hauran de tornar de nit. "Minimitzarem la quantitat de freqüències tant com sigui possible. Ho farem tan molest i tan car com es pugui", va dir al canal TV2 el portaveu d’estrangeria del DF, Martin Henriksen.

La iniciativa ha provocat crítiques, entre d’altres, de l’Institut de Drets Humans, que l’ha considerat "gairebé fora de la legalitat", perquè es tracta de persones que han complert pena i no se’ls pot privar de llibertat. "És una mala idea; simplement trasllada el problema d’un lloc del país a un altre", ha declarat Mikael Smed, alcalde socialdemòcrata de Vordingborg (municipi al qual pertany l’illa), mentre ‘Politiken’, principal diari danès, parla de "derrota" i de "condemnar a l’infortuni" un grup de persones.

Més inseguretat

El paquet inclou altres mesures destinades a aconseguir que més refugiats tornin als seus països, com ara dificultar "fins al límit dels compromisos fixats per les convencions" la prolongació de permisos de residència i un descens dels ajuts econòmics. "Estem molt preocupats per les noves regles, que donen encara més provisionalitat i inseguretat, menys ajuts i pitjors opcions d’educar-se. És molt dur; destruirà famílies", va criticar el secretari general de l’ONG Ajuda al Refugiat, Christian Friis Bach.

Coincidint amb l’onada de refugiats arribats a Europa fa tres anys, el Govern de Rasmussen va endurir encara més l’estricta política d’asil i estrangeria que impera a Dinamarca des del canvi de segle, amb mesures polèmiques com ara una llei per confiscar diners i objectes de valor a peticionaris per costejar la seva estada.

Antiga proposta

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La idea de traslladar a una illa criminals estrangers havia sigut suggerida ja el 2000 per la llavors ministra d’Integració socialdemòcrata, Karen Jespersen, però la iniciativa va ser durament criticada pel seu propi partit i altres forces polítiques.

"Hem dit que s’ha de trobar un lloc on es puguin col·locar els sol·licitants d’asil rebutjats que siguin criminals; on es trobi no importa tant", declara ara la líder socialdemòcrata, Mette Frederiksen, que en els seus tres anys al capdavant del partit ha recolzat totes les mesures restrictives en immigració del Govern.