09 jul 2020

Anar al contingut

ALIANÇA ULTRA

Salvini i Le Pen auguren una «revolució» en les eleccions europees

Els dos dirigents nacionalistes confirmen que treballen per trobar candidats comuns

Rossend Domènech

Salvini i Le Pen auguren una «revolució» en les eleccions europees

MAX ROSSI

“La revolució del sentit comú”. Aquestes seran, segons els dirigents ultradretans d’Itàlia, Matteo Salvini, i de França, Marine Le Pen, reunits aquest dilluns a Roma, les eleccions europees de 2019, que segons ells “constituiran un moment històric, perquè sortirà a la superfície una nova Europa de les nacions, del respecte i de la protecció, contra el mundialisme i la globalització salvatge”.

Després de dues hores de col·loqui i abans d’un dinar tot sol, el vicepresident i ministre d’Interior de Roma i la líder del Front Nacional han utilitzat paraules molt més suaus i seductores que les que solen fer servir en les seves aparicions públiques o als tuits de foc de Salvini. “No lluitem contra Europa, sinó contra la Unió Europea per salvar Europa”, ha recalcat Le Pen, ja que, segons ells, “la UE ha trepitjat els valors de la llibertat, de la democràcia i de la solidaritat”. El dirigent ha afegit que tots dos comparteixen “la mateixa idea d’Europa, de l’agricultura, del treball, de la lluita contra la immigració”.

Salvini ha il·lustrat que “la sortida de l’euro no està en l’ordre del dia, perquè a l’agenda hi ha el respecte de les economies nacionals”. Suavitzant nombrosos estirabots anteriors, Salvini ha afegit que no pensa “en una Europa sense regles, sinó que inverteixi en treball, en felicitat, no sigui esclava del dèficit, no estalviï en drets socials”. “Le Pen i jo estem recollint l’herència social de l’esquerra que ha traït els seus valors, defensem els febles que l’esquerra ha abandonat”, ha reblat.

Els dos dirigents han confirmat que “treballen per trobar candidats comuns europeus”. El que no és fàcil, ja que els partits sobiranistes i de dretes europeus estan escampats en grups parlamentaris diferents. Malgrat formar part de “famílies polítiques” diferents, Salvini i Le Pen han dit clarament que les eleccions de maig del 2019 tenen per objectiu fer-li un volt als equilibris de Brussel·les, modificar els tractats i imposar una lògica nacionalista. 

Una de les qüestions tractades ha sigut la immigració de massa, que segons ells “la UE ha afavorit, creant nous esclaus”. Precisament les immigracions han escalfat en aquestes hores les relacions entre Alemanya i Itàlia, per les devolucions d’immigrants aspirants a l’estatus de refugiat que van trepitjar Europa en sòl italià i després van fugir cap al nord d’Europa.  Els Tractats de Dublín imposen que hagin d’esperar el veredicte sobre l’asil al país d’arribada. No obstant, després d’arribar a Itàlia, uns 40.000 van fugir a Alemanya i uns altres 15.000, a França.

En vistes d’un any europeu electoral, Alemanya, però sobretot la regió de Baviera, d’on procedeix el ministre d’Interior Horst Seechofer, ha accelerat les devolucions. I dos dies enrere es va filtrar des de Berlín que els retorns es faran amb vols xàrter. Salvini hi va reaccionar malament. “Si algú a Berlín o Brussel·les pensa a descarregar desenes d’immigrants amb vols xàrter no autoritzats, que sàpiga que hi haurà cap aeroport disponible, tancarem els aeroports com hem tancats els ports”. 

La qüestió dels sol·licitants d’asil i dels refugiats per raons humanitàries –una forma menor d’asil– està destinada a agreujar-se després de l’aprovació de part del Govern de Roma d’un decret pel qual han disminuït dràsticament les concessions. Al setembre, els permisos de residència per raons humanitàries van disminuir del 26% al 17%. El 2017, les peticions d’asil van ser 130.000, segons dades d’Interior, de les quals més de la meitat van ser rebutjades. Amb el decret firmat aquests dies s’ha suprimit l’existència mateixa del permís de residència per raons humanitàries.