Editorial
Desencallar en defensa
Es necessiten plans tangibles, voluntat de cooperació de la indústria i un ambient institucional favorable
L’aposta europea per constituir una estratègia autònoma de defensa implica posar en marxa inversions i processos industrials d’alta complexitat i no només per l’import dels diners necessaris, o la voluntat política que necessita. Una indústria de defensa no s’improvisa. No es tracta de posar més diners en un teixit ja existent, sinó de crear-lo. Certament s’ha de fer a partir d’empreses que fa dècades que estan implantades en el sector, com Santa Bárbara, Escribano o Indra, d’altres més recents com Oesía o TRC, i d’altres que fins ara han treballat en àmbits que semblaven aliens a la defensa com l’aeroespacial, el de la ciberseguretat o el de les empreses emergents digitals. No és fàcil compassar aquest procés perquè les companyies, moltes de capital privat, tenen els seus propis plans estratègics i industrials. I en aquest àmbit no es pot improvisar.
En els inicis del pla Re-arm UE, el Govern d’Espanya va fer una aposta decidida perquè Indra fos l’eix vertebrador d’aquesta estratègia industrial. Fruit d’això, la companyia participada per l’Estat va posar en marxa un pla estratègic que plantejava un procés de fusió amb uns dels seus accionistes, EM&M. En coherència, el Ministeri de Defensa va firmar contractes milionaris amb les dues empreses, cosa que va alterar el seu valor patrimonial, i va provocar la reacció en contra dels seus competidors, com és el cas de Santa Bárbara. Però, finalment, l’Estat a través de la Sepi va canviar d’opinió, cosa que va motivar la sortida de l’equip de gestió d’Indra i d’Escribano de l’accionariat. L’arribada d’Ángel Simón a la presidència i la pròxima incorporació de Josep Maria Recasens com a conseller delegat són signes en la direcció correcta. Tranquil·litzar, generar confiança i treballar amb professionalitat. Precisament l’arribada de Recasens, expert en la cadena industrial de l’automòbil, és tota una declaració d’intencions perquè és una de les indústries que pot reconvertir-se al sector de la defensa. I aquesta oportunitat no s’ha de perdre. Primer, pel mateix moment que passa la fabricació de cotxes i, segon, perquè el repte de l’autonomia en defensa i seguretat només pot fer-se partint de la indústria ja existent. Ficosa, Seat o Antolin estan analitzant aquesta possibilitat. La crisi d’Indra va alentir el procés, però ara és el moment d’activar-lo i d’accelerar-lo. Aquest assumpte ha de sortir de la dinàmica entre Govern i oposició i no pot quedar en mans dels capricis de qui ocupa la Moncloa.
Per fer aquest pas, el sector de l’automòbil necessita almenys tres coses: plans tangibles, voluntat de cooperació per part de la indústria tradicional de la defensa i un ambient social i institucional favorable. No es tracta de fer salts al buit en maniobres desesperades i amb l’opinió pública en contra, sinó de generar un procés de diàleg que respecti la professionalitat de la indústria automobilística i que no estigui condicionat per la dinàmica partidista. Recasens ha demostrat saber teixir aquest tipus d’estratègies i de complicitats en el sector de l’automòbil i té el suport dels accionistes a través de Simón. Cal posar fil a l’agulla i aspirar no només a captar fons d’Espanya sinó del conjunt d’Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
