Entra en vigor el pacte migratori que blinda les fronteres de la UE

Dos anys després de la seva aprovació, el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea entra en vigor aquest divendres 12 de juny. Des d’ara, els 27 Estats membres hauran d’aplicar normes comunes sobre controls fronterers, procediments d’asil, acollida i repartiment de responsabilitats, tot i que la Comissió calcula que la meitat dels països no estan llestos per a la seva implementació.

La reforma arriba per corregir un sistema fragmentat, posat a prova per la crisi dels refugiats del 2015. Segons la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, el pacte pretén establir "fronteres exteriors més segures, solidaritat entre els Estats membres i procediments d’asil i retorn més eficients". És a dir, una resposta comuna i, fonamentalment, més restrictiva.

El pacte harmonitza les condicions d’accés a la protecció internacional i integra la Convenció de Ginebra en les normes europees. També fixa regles compartides per registrar, examinar i resoldre sol·licituds. A més, planteja multiplicar per dues les prohibicions d’entrada i permetre que, en alguns casos, recórrer no freni automàticament l’expulsió.

Països considerats segurs

Les noves regles fan més difícil quedar-se a Europa, reforcen la gestió a les fronteres exteriors i escurcen els terminis dels expedients amb menys opcions de prosperar. Quan una persona arribi de forma irregular, després d’un rescat al mar o al ser interceptada en una frontera, la seva sol·licitud s’examinarà ara de forma més ràpida.

La legislació permet accelerar les anàlisis quan el país d’origen tingui una taxa de reconeixement de protecció internacional inferior al 20%. També hi haurà tràmits ràpids per als que procedeixin de països considerats segurs, és a dir, que tinguin institucions democràtiques, respecte pels drets humans i garanties davant devolucions perilloses.

El pacte crea un "mecanisme de solidaritat" per donar suport als Estats que suporten més pressió migratòria, com Espanya, Grècia o Itàlia. Aquests països podran demanar recolzament quan afrontin un nombre desproporcionat d’arribades. La resta haurà de contribuir, tot i que no necessàriament acollint persones.

Els governs podran triar entre ressituar sol·licitants d’asil, enviar experts o aportar ajuda econòmica. A la pràctica, un país podrà pagar o donar suport tècnic en lloc de rebre migrants. L’objectiu de reubicació per al 2026 era de 21.000 persones, però els compromisos d’acollida queden per sota de la meitat. Hongria i Eslovàquia no han ofert places.

El pacte forma part d’una reforma més àmplia. En paral·lel, la UE avança en una regulació de retorns, una de les iniciatives migratòries més dures dels últims anys. Actualment, només el 28% dels migrants que reben una ordre de sortida abandonen el territori comunitari. La nova norma busca augmentar aquesta xifra mitjançant expulsions més ràpides i una coordinació més gran entre Estats.

Notícies relacionades

L’infern del centre italià de repatriació a Albània

Trump suspèn els atacs a l’Iran i anuncia un acord que Teheran nega

La regulació permetrà crear centres de retorn fora de la UE per a persones amb una ordre definitiva d’expulsió. També contempla detencions de fins a dos anys i mig quan hi hagi risc de fuga, falta de cooperació o un suposat risc per a la seguretat. A més, preveu duplicar les prohibicions d’entrada i eliminar l’efecte suspensiu automàtic d’alguns recursos.

Més de 250 organitzacions civils han denunciat que aques-tes mesures legitimen les "presons extraterritorials" i la detenció de menors. El text obre la porta a detenir menors no acompanyats i famílies "com a últim recurs" i durant "el període més breu possible".