L’infern del centre italià de repatriació a Albània

Documents interns de la cooperativa gestora, obtinguts després d’una llarga batalla judicial per la revista ‘Altreconomia’, revelen intents de suïcidi, autolesions i revoltes al centre d’internament per a migrants.

L’infern del centre italià de repatriació a Albània

ANTONIO SEMPERE / EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

Un migrant que amenaça de tallar-se la caròtide vidre. Un altre que demana més medicació i es talla. Un altre, el mateix. Un més intenta cosir-se els llavis amb un filferro. Un altre que cala foc a la seva roba. I després baralles, revoltes i més autolesions. Així durant 48 dies. És la reconstrucció de les tribulacions dels migrants reclosos al centre de repatriació italià a Albània des de la seva obertura, l’11 d’abril, fins al 28 de maig del 2025, destapada ara per primera vegada per una investigació periodística italiana que ha obtingut accés –després d’una llarga batalla judicial– a anotacions en documents oficials dels treballadors de Mesuraps, la cooperativa encarregada pel Govern de Giorgia Meloni de la gestió del centre, que dia rere dia van portar un registre dels "esdeveniments crítics" que anaven passant dins de les seves instal·lacions.

La documentació – al voltant de 40 pàgines – ha sigut aconseguida pel periodista Luca Rondi de la revista italiana Altre, Economia, i és, com ha escrit ell mateix, una espècie de caixa negra de l’infern del ‘model albanès’: una crònica en mode testimoni directe del sofriment quotidià després dels murs del centre que Roma ha presentat com a exemple de gestió migratòriaitzada; el solc pel qual s’ha encaminat també la Unió Europea. Ja les dades són eloqüents: 54 incidents en aquells primers dies de funcionament. La majoria, autolesions (22), seguides d’intents de suïcidi (12) i protestes dels interns (11). "Informacions que a més hem de llegir amb cautela, ja que el que apareix en aquests registres probablement sigui una versió edulcorada, a la baixa, del que realment va passar: no té lògica que Medihospes volgués posar-se en una mala llum", adverteix, en entrevista amb aquest diari, Rondi.

Els documents s’han conegut només ara precisament perquè les autoritats italianes han intentat per tots els mitjans que no es fessin públics, segons ha explicat la mateixa publicació. En concret, "es va arribar a l’extrem de recórrer una sentència del Tribunal Administratiu Regional del Laci (TAR), que el novembre del 2025 havia reconegut el dret d ’Altre economia a accedir als documents". Amb això, el 23 de març el Consell d’Estat italià va posar el punt final a l’assumpte, "al confirmar la sentència de primera instància i desmuntant l’argument del Ministeri de l’Interior que la divulgació vulneraria la privacitat dels detinguts". Rondi ha presentat noves peticions d’accés a la informació més recent però encara està lluitant perquè les autoritats l’hi entreguin.

Horror vist i transcrit

Notícies relacionades

L’hostilitat del Govern de Meloni s’explica per l’horror vist i transcrit pels operadors de Mesuraps. Dos dies després de l’obertura, el diumenge 13 d’abril del 2025, després de traslladar 40 migrants a Gjadër, el registre recull vuit anotacions en 24 hores, entre les quals un intern que amenaça de tallar-se la caròtide i una protesta violenta en la qual els interns arrenquen parts de la tanca perimetral. El 17 d’abril és un altre dia semblant. Un intern "simula un intent d’estrangulació amb el llençol lligat al coll". A les quatre de la tarda, un altre "amb una resta de fil intenta cosir-se els llavis, perforant-se el superior i l’inferior amb un cable elèctric".

Crida l’atenció el magre resultat de l’experiment albanès en termes d’operativitat. Segons Fabrizio Coresi, investigador d’Action Aid, Itàlia ha exportat a Albània una política "bàsicament fallida, i s’ha gastat a més una fortuna". "Efectivament, el centre albanès no serveix de res", diu taxativament Anna Pellegrino, advocada de l’Associació d’Estudis Jurídics sobre la Immigració (ASGI). "Afegeix patiment gratuït als migrants que acaben allà, els desposseeix d’un accés adequat al dret a la defensa i fins i tot al sistema sanitari italià, i tot sense resoldre el que el Govern s’ha plantejat com a objectiu, que és augmentar les repatriacions", afirma.