El Suprem condemna Espanya per incomplir els seus compromisos amb els refugiats

El Tribunal Suprem s’ha convertit en el primer tribunal nacional que ha condemnat un Estat, en aquest cas Espanya, per incomplir els compromisos que va adquirir per acollir els refugiats que li corresponien durant la crisi migratòria que va viure Europa el 2015. Espanya no és l’únic país que no els va complir, però sí l’únic condemnat. 

Les decisions europees firmades establien que Espanya acollís 19.449 refugiats procedents de Grècia i Itàlia en dos anys, però entre el 25 de setembre d’aquell any i aquell mateix mes del 2017 només en va rebre el 12,85%. Per a l’alt tribunal aquestes decisions eren de caràcter vinculant i obligatori, per la qual cosa el seu incompliment ha de suposar "la condemna a l’Estat espanyol a continuar la tramitació en els termes previstos en les decisions" adoptades. 

Espanya hauria d’haver ofert i resituat 13.086 sol·licitants d’asil procedents de Grècia i 6.363 d’Itàlia, però només ho va fer amb 2.500 (1.875 de Grècia i 625 d’Itàlia). A 22 de març d’aquest any, l’Estat només ha resituat 235 persones des d’Itàlia i 1.124 des de Grècia.

També en el futur

La Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal, conscient del mal resultat que van donar les quotes fixades llavors, que van ser incomplertes per tots els signants, inclou l’afegitó que Espanya continuï tramitant l’acollida dels refugiats "de conformitat amb els acords que en endavant adoptin les institucions comunitàries" per prevenir qualsevol canvi.

La sentència s’ha produït gràcies al recurs de l’Associació de Suport de Stop Mare Mortum contra la desestimació per silenci administratiu de la seva sol·licitud al Govern d’Espanya l’any passat per tractar que els asilats previstos arribessin a Espanya. L’advocat de l’Estat es va oposar al·legant que les gestions per resituar els asilats assignats, després de comprovar que complien les condicions precises per concedir-los aquesta condició, eren complicades, en part per la mateixa burocràcia d’Itàlia i Grècia. A més, afirmava que s’havia de preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si el control de la tramitació de les decisions d’emergència preses en el si europeu només pot ser supervisat per la Comissió Europea.

Control a l’Estat

La Sala rebutja dirigir-se al TJUE, perquè entén que té competència per controlar l’activitat de l’Administració nacional també en el compliment i execució de les obligacions derivades de la Unió Europea, tot i que la supervisió del dret comunitari correspongui a la Comissió.

La Comissió no ha iniciat cap procediment contra Espanya. El Suprem entén que resulta possible que "el control del seu compliment també pugui realitzar-se pels tribunals nacionals, atenent l’acció exercitada per persones legitimades", com en aquest cas és l’oengé recurrent. A més, afegeix que aquesta possibilitat "no contradiu els poders i competències de la Comissió per plantejar, si ho considera oportú i de forma potestativa, un procediment per incompliment davant l’estat membre".

No va sol·licitar reducció de quota

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La sentència recorda que malgrat que les decisions permetien expressament als estats sol·licitar una reducció de la seva quota de fins a un 30%, Espanya no ho va fer. L’Oficina d’Asil i Refugi reconeix en un informe redactat més de mig any després que conclogués el termini fixat que el compliment de les obligacions finals va ser inferior al 13%.

Quant a les dificultats administratives per complir el que estava acordat, plantejades pels serveis jurídics de l’Estat, el Suprem les admet, però considera que "no poden constituir causa d’exempció", perquè les mesures flexibilitzadores també previstes no van ser "al·legades ni utilitzades pel Govern espanyol". Tampoc serveix d’eximent "la falta de compliment generalitzat de les decisions".