La UE naufraga en la seva política de quotes i d'asil per a refugiats

L’oferta del Govern de Pedro Sánchez de donar un port segur al’‘Aquarius’,l’embarcació que ha rescatat 629 immigrants davant les costes de Líbia, ha rebaixat la tensió creada per la negativad’Itàlia i Malta a donar empara al vaixell. Però el problema de fons no està resolt. El pedaç, en forma de mecanisme de quotes dissenyat per Brussel·les per resoldre la crisi migratòria de 2015 i alleujar els països en primera línia, mai no ha funcionat i els 28 han sigut incapaços de pactar des d’aleshores una solució permanent que permeti repartir de manera justa i equilibrada els refugiats i resolgui les carències del reglament de Dublín.

Fa mesos que els ministres d’Interior dels 28 negocien la reforma de la normativa que regula com s’ha de fer l’acollida de sol·licitants d’asil. L’actual va ser adoptada l’any 2013 i deixa en mans del primer país d’arribada la responsabilitat d’examinar les sol·licituds d’asil, fet que ha aguditzat en els últims anys la pressió sobre països com ara Itàlia i Grècia, principal via d’entrada a través del Mediterrani, i que s’han vist confrontats a aquest fenomen sense gaire ajuda de la resta de socis europeus.

Els líders de la UE s’havien marcat la cimera del 28 i 29 de juny com a data límit per arribar a un acord i aconseguir un millor reequilibri tot i que la negociació està estancada a causa de les antagòniques posicions que mantenen els Estats membres. “La reforma de Dublín és morta. No hi ha prou base per continuar amb el debat”, concloïa fa uns dies el secretari d’Estat d’Immigració belga, Theo Francken. “Un acord sembla molt difícil”, admetia també la ministra sueca Helene Fritzon.

Proposta fallida

Bulgària, que presideix aquest semestre la Unió Europea, reconeix que la discussió sobre quotes és complicada. La seva proposta de compromís no ha aconseguit l’aprovat general. No agrada entre els països d’Europa central i de l’est com araHongria, Polònia, República txeca i Eslovàquia, que han renegat des del primer dia del sistema de quotes i es neguen a rebre immigrants d’altres països. Tampoc no agrada als països que estan a primera línia, com Itàlia i Grècia, perquè el repartiment només s’activaria en cas excepcional, una clàusula que permet als països limitar l’arribada de sol·licitants d’asil, i un immigrant sol podria sol·licitar asil en un altre país diferent al d’arribada un cop passats divuit mesos.

Àustria, un dels països que defensen un ferri control de fronteres i on la ultradreta està establerta en la coalició de Govern, assumirà la presidència semestral europea l’1 de juliol i amb això prendrà les regnes del debat. Abans hauran de ser els líders europeus els que s’hauran de pronunciar i donar el senyal polític que el drama migratori requereix. “Ens hem de reunir i discutir com evitar que això torni a succeir. És un assumpte europeu”, va advertir aquest dilluns el primer ministre maltès, Joseph Muscat, alleujat després de l’anunci d’Espanya.

L’arribada de la Lliga Nord al Govern a Itàlia i el repunt de l’euroescepticisme ha complicat encara més el debat. Roma ha decidit tancar amb pany i forrellat els seus ports als vaixells de les oenagés. Per això la decisió de Pedro Sánchez ha ofert oxigen i una via de resposta generosa davant d’un fenomen que tots coincideixen que acompanyarà Europa durant molts anys.

Crides des de l’Eurocambra

“Les decisions importants volen temps, però no podem donar llargues indefinidament. La situació al Mediterrani indica que no podem tancar els ulls”, ha recordat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans durant un debat aquest dimarts. “Si el Consell hagués resolt la reforma de Dublín no seríem on som”, ha criticat el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que ha reclamat als líders de la UE que prenguin la proposta de reforma pactada l’any passat per l’Eurocambra, que elimina el criteri de país d’arribada i estableix un mecanisme de repartiment automàtic, com a punt de partida.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

El gruix dels partits polítics han compartit la urgència del moment i les crides a resoldre la situació a finals de juny han estat majoritàries. “No podem ser proeuropeus aquí i supercol·legues de [Viktor] Orban a casa. No ho podem tolerar”, ha avisat el cap de files dels socialistes, Udo Bullmann. “Tots sabem que les normes de Dublín actuals no funcionen. Fa anys que ho diem”, ha recordat l’ecologista alemanya Ska Keller , que ha recordat també que Espanya sola no pot solucionar aquest problema.

“Efectivament, moltes gràcies a Espanya”, però “no podem creure que això funcionarà així, amb actuacions espontànies. Això no configurarà una política sostenible que respongui al problema de la immigració”, ha avisat l’alemanya Gabriel Zimmer. “La solució és ara, no podem continuar esperant. Fan falta normes fixes i permanents”, ha afegit. El cap de files dels liberals, Guy Verhoftstadt, ha anat més lluny. Suggereix que si no hi ha acord per a finals de mes podrien portar el Consell davant dels tribunals. "Veurem si cal convidarDonald Tusk o acudir als tribunals", ha avisat.