"Ho bombardegen tot"

Sarmada, de trenta anys, està atrapada en un túnel que ella i la seva família han excavat al soterrani de casa seva. Allà, ara, conviu amuntegada amb 60 veïns. En un soterrani de 70 metres quadrats. «L'hem fet nosaltres i no és gaire segur», diu aquesta professora a EL PERIÓDICO. Com tothom a Ghouta, Sarmada té por de sortir al carrer. Fer-ho aquests últims dies, explica, és gairebé mort assegurada. 

«Ho bombardegen tot: hospitals, mercats, metges, equips de rescat, carrers. Tot. Fa cinc anys que veiem cada dia la mort davant dels nostres ulls. Aquest és l'objectiu d'Assad i de Rússia. I va a pitjor», diu.

«Cada minut que…». Sarmada para de parlar. Durant uns segons no diu res. Escolta. «Déu meu, just ara hi ha un helicòpter rus a sobre de casa nostra», diu a l'altra banda del telèfon. I continua: «Cada minut que passa hi ha més morts. Cada vegada més. Això és insuportable».

Aquests últims bombardejos sobre Ghouta formen part de la que sembla que serà l'ofensiva definitiva de Damasc per ocupar la regió després d'anys de setge. Com a primera fase, Assad intensifica els bombardejos sobre la població civil. Després vindrà l'operació terrestre amb soldats que, segons l'Observatori Sirià pels Drets Humans (OSDH), ja estan ocupant posicions i envoltant la regió.

Els números, des de diumenge, són brutals: «Només aquest dijous l'aviació d'Assad ha llançat 300 projectils. Des de diumenge n'han caigut més de 1.000», explica a aquest diari Firas, també atrapat a Ghouta. «Al dia només surto del refugi un parell de minuts. Per veure si atacaran més. Casa meva va ser destruïda fa tres setmanes», diu aquest noi, que explica que, des que va començar la revolució, ha perdut 20 membres de la seva família.

Dia de pluja

Dia de plujaAquest dijous ha plogut a Ghouta. Els avions, quan fa mal temps, no poden bombardejar. Així que aquest dijous, a diferència dels quatre dies anteriors, els pitjors que ha viscut mai Ghouta, no hi ha hagut bombardejos aeris. Però això, al règim de Baixar al-Assad, li és igual: si no es pot bombardejar per aire s'haurà de bombardejar per terra.

Així que, aquest dijous, Damasc ha estat atacant Ghouta amb morters i artilleria: amb coets terra-terra. A causa d'això, avui, han mort 26 civils. En total, des d'aquest diumenge, en només cinc dies, la xifra arriba a 375: 150 són nens, segons l'OSDH. Els morts superen els 1.000 si comptem des de l'1 de gener.

Números i números i números. A Ghouta, en l'actualitat, hi viuen unes 400.000 persones, atrapades en un setge des del 2013. En aquesta regió -l'única a la província de Damasc sota control rebel- ni el menjar ni les medecines hi poden entrar amb normalitat. Només hi entren les bombes, llançades per Assad i el seu aliat, Rússia. Tots dos neguen que estiguin morint civils. El món clama el contrari.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha demanat una treva immediata. Merkel reclama la «fi d'aquesta massacre»; i Metges sense Fronteres denuncia que, en aquests últims dies de bombardejos, 13 dels seus hospitals han sigut destruïts o danyats.

El pare, l'oncle i diversos cosins de Sarmada han resultat ferits pels bombardejos d'aquests dies. Ella pateix: sense menjar ni medecines tem no poder ajudar-los. «Gràcies a Déu la seva vida no corre perill, però no tenen res per menjar. Només tenim una mica de pa. I no tots els dies», explica.

Sense final

Notícies relacionades

Quart dia de bombardejos a Ghouta: "Estem esperant a morir"

Prop de 250 morts per bombardejos a l'enclavament rebel sirià de Ghouta

Sense finalEl conflicte a Ghouta sembla a punt d'acabar. Quan Assad la conquisti, se suposa, les bombes acabaran. Però la vida no tornarà a la normalitat. «Si ocupen Ghouta ens mataran a tots -diu Firas-. La televisió del règim diu que tots els civils que som aquí som o terroristes o ajudem els terroristes. Encara que deixin de bombardejar i ens conquistin, això no s'acabarà. No s'acabarà mai».

«Després de matar-nos de fam -diu Sarmada-, després de bombardejar-nos durant tant de temps, ningú deixarà que Assad guanyi. Vivim atrapats. No podem fer més que demanar-li a Déu que ens protegeixi. Només espero que aquest missatge arribi a l'altra banda».