Merkel es planteja restringir l'ús del burca

Enmig de la tensió generada a Alemanya pels atemptats terroristes del mes de juliol, l’Executiu liderat per la cancellera alemanya Angela Merkel ha obert les portes a una restricció parcial del burca. «El burca no pertany al nostre país cosmopolita i suposa un obstacle per a la integració», va afirmar ahir el ministre de l’Interior, Thomas de Maizière, després de reunir-se durant dos dies amb els seus companys de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU).

    D’aquesta manera, Berlín pretén regular l’ús de tots els mocadors que ocultin la cara de les dones com són el burca, el nicab o el xador integral. La proposta, que s’haurà de sotmetre a l’aprovació parlamentària, assenyala que aquest mocador estarà prohibit a les escoles, les universitats, les infermeries, les oficines públiques o quan s’estigui conduint. «Mostrar la cara és un element essencial de la nostra comunicació, de la manera en què vivim, de la nostra cohesió social», va afegir el ministre.

    Aquest aparent canvi de rumb de l’Executiu de Berlín arriba només una setmana després que el mateix De Maizière es mostrés escèptic amb la prohibició del burca i un dia després que el ministre remarqués que la prohibició completa no seria constitucional. «No pots prohibir tot allò amb el que no estàs d’acord. Jo estic en contra de portar burca», va assegurar el ministre cristianodemòcrata al presentar el seu paquet de mesures antiterroristes. Encara que actualment no hi ha estadístiques, un informe governamental portat a terme el 2009 assegurava que més de dos terços de les dones musulmanes alemanyes no porten aquestes peces de roba.

    De Maizière va rebre tant les crítiques dels que consideren que la prohibició seria un atac als musulmans com dels sectors més conservadors del seu partit, que el van pressionar perquè apliqués la prohibició d’aquest mocador així com per eliminar la doble nacionalitat als fills dels immigrants acabats d’arribar. La CDU de Merkel i el seu partit germà de Baviera (CSU), més conservador, s’han vist confrontats a l’haver de decidir com reaccionar davant els atacs terroristes del mes de juliol i l’arribada de més d’1,5 milions de refugiats el 2015.

Notícies relacionades

No va ser el 4 de juliol | + Història

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

PRAGMATISME POLÍTIC / Així, en un gest que il·lustra el pragmatisme polític del Gabinet de Merkel, Berlín pretén navegar entre aquestes dues posicions i triar una opció assenyada a mig camí que mostri la seva voluntat per prendre mesures sense accentuar la por i calmar una opinió pública cada vegada més inquieta sobre els seus veïns musulmans.

    La proposta també evita claudicar en les mesures més reaccionàries proposades per l’ala dura del seu partit i de la xenòfoba Alternativa per Alemanya (AfD), que ha recuperat força a les enquestes.