La Convenció Demòcrata, complex joc d'equilibris per a Clinton

La realitat dels Estats Units es mou en algun punt intermedi entre el violent i caòtic escenari apocalíptic que es va pintar a la Convenció Republicana a Cleveland la setmana passada i el món d’«ocells cantant i sol brillant» que l’endemà del discurs de Donald Trump va descriure el president Barack Obama per rebutjar la imatge d’un país que està al caire del col·lapse. Trobar aquest espai que assumeix els problemes però fuig de l’agonia, el nacionalisme exacerbat i el populisme i convèncer els nord-americans que Hillary Clinton és la persona més indicada per governar-ho és un dels reptes que té al davant la Convenció Nacional Demòcrata que arrenca avui a Filadèlfia (Pennsilvània).

La trobada, d’entrada, es promet molt diferent de la dels conservadors, amb un esperit més optimista, una visió molt més inclusiva d’un país cada vegada més divers social i demogràficament i amb convidats de categoria, des del president Obama i la primera dama fins a l’expresident Bill Clinton. Però no arriba exempt d’ombres i una de les principals, si no la més important, la projecta la divisió interna.

És obvi i clamorós el descontentament amb Clinton entre les bases més progressistes del partit que van ajudar Bernie Sanders a guanyar 23 de les primàries i caucus.

Molts dels seguidors de la «revolució» proposada pel senador independent i autoproclamat «socialista» continuen veient Clinton com una candidata de l’statu quo que mantindrà una agenda centrista, per més que la seva puixança a les primàries hagi empès a l’esquerra la «plataforma» (programa) que s’aprovarà a Filadèlfia. I aquesta idea l’han vist reforçada amb la selecció del moderat Tim Kaine com a candidat a vicepresident.

INDIGNACIÓ / La desconfiança per a molts, a més a més, s’ha convertit en indignació. Divendres Wikileaks va filtrar gairebé 20.000 correus electrònics del Comitè Nacional Demòcrata que confirmen que l’aparell del partit, durant les primàries, va intentar afavorir Clinton i minar la campanya de Sanders. L’aspirant mateix ha parlat d’«autèntic escàndol» i ha demanat aquest diumenge la dimissió de la presidenta del DNC, la congressista Debbie Wasserman Schultz, que per la polèmica ha sigut retirada de la llista de més de 60 oradors de la convenció. Això sí, Sanders està tan preocupat pel repte que presenta Trump i per l’intent del candidat republicà d’explotar el descontentament dels sanderistes que no té cap intenció de rebel·lar-se a la convenció, on parla avui.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La convenció enfronta altres tensions. A Filadèlfia s’espera que entre 30.000 i 50.000 persones participin en manifestacions de protesta i les forces de l’ordre no han rebut amb simpatia que Clinton hagi convidat a intervenir un grup anomenat Mares del moviment que representa les mares de joves negres morts a mans de la policia.

Aquí batega un dels molts equilibris complexos i delicats que ha de fer Clinton, que arriba  com una de les aspirants menys populars, condicionada per un seriós problema d’imatge de falta d’honestedat i prepotència. Ha de trobar el to just que l’allunyi del malastruc retrat pintat per Trump però al mateix temps sense caure en el triomfalisme en un país en què el suport al magnat immobiliari i l’èxit de Sanders s’expliquen en bona part pel descontentament de molta població amb el sistema polític,  econòmic i institucional.