Obama reforça l'aliança amb els països del Golf contra l'Estat Islàmic

El president dels EUA, Barack Obama, va tancar ahir un viatge de dos dies a l’A-ràbia Saudita i la seva quarta i gairebé segur última visita al regne va tornar a posar en evidència les complexitats no només del puzle del Pròxim Orient, sinó també de les dificultats en les relacions de Wa­shington amb històrics aliats, especialment des que Obama va apostar per la diplomàcia per tractar amb l’Iran.

L’ombra de l’acord amb Teheran per frenar el seu programa nuclear militar va planar sobre les reunions a porta tancada que Obama va mantenir amb el rei saudita, Salman (dimecres), i ahir amb els sis membres del Consell de Seguretat del Golf Pèrsic (Aràbia Saudita, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Oman). I encara que el mandatari nord-americà va marxar amb un acord per reforçar la cooperació en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI) i Al-Qaida i per la seva part va prometre mantenir la col·laboració per garantir la seguretat dels seus aliats històrics, les diferències i les tensions que fa mesos que s’acumulen van quedar de manifest, per més que el mateix Obama declarés a la premsa que les tensions «sempre s’han sobredimensionat» i insistís que comparteixen «una visió general» i mantenen el que va definir com a «diferències sobre tàctiques».

 

TURBULÈNCIES I GESTOS

Ja l’any passat, quan Obama va organitzar una trobada a Camp David per explicar a aquests mateixos aliats les metes de l’acord amb l’Iran, el rei Salman es va saltar la reunió. Des que es va firmar aquest pacte no han parat les crítiques dels països àrabs, que han optat per l’estratègia oposada de l’aïllament per lidiar amb Teheran, i consideren que l’acostament d’Obama li està donant ales per incrementar la seva ingerència a la regió. I l’ambient previ a aquest viatge es va enrarir encara més quan Obama va fer en dues entrevistes comentaris crítics, denunciant que la rivalitat de les monarquies sunnites amb l’Iran està alimentant els conflictes sectaris, instant els seus aliats a canviar d’estratègia i buscar una «pau freda» i arribant a suggerir que alguns aliats «no estan disposats a jugar-se la pell» involucrant-se en el combat contra l’extremisme i en l’estabilització de la regió però sí que esperen l’ajuda dels EUA.

L’atmosfera estava enterbolida també per la tramitació al Congrés dels EUA d’una proposta de llei que faria legalment responsables els saudites si es demostra la vinculació d’algun alt càrrec amb els atemptats de l’11-S i per les diferències sobre el respecte als drets humans, i les tensions s’han respirat també en gestos. Quan Obama va aterrar dimecres a Riad, per exemple, elva anar a rebre el governador de la ciutat i no el monarca, que hores abans sí que havia anat a l’aeroport per donar la benvinguda als líders dels altres països del Golf, l’arribada dels quals, a diferència de la d’Obama, va ser retransmesa en directe per televisió. I encara que després Obama i el rei van mantenir una reunió de dues hores, s’ha reconegut eufemísticament que, en temes complexos com les violacions de drets humans a l’Aràbia Saudita, hi va haver un mer «intercanvi de punts de vista».

 

XOC D’IDEES

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

 La reunió amb els sis estats àrabs del Golf, que va durar quatre hores, es va qualificar de «constructiva i fructífera», encara que allà també van xocar les idees. Mentre monarques, emirs i sultans alertaven del risc de ser «naïf» respecte a l’Iran, Obama va tornar a demanar la «doble via». «Hem de tenir la capacitat d’entrar en un diàleg per reduir tensions i identificar les formes en què les forces més raonables dins de l’Iran poden negociar amb els països a la regió, amb els seus veïns», va manifestar.

En el que van coincidir és a mostrar preocupació per la debilitada situació en què les lluites sectàries han posat el primer ministre Haider al-Abadi a l’Iraq, i Obama es va endur el compromís dels països del Golf de reforçar la seva assistència al país, encara que també va reconèixer que és massa aviat per saber com s’utilitzaran aquests recursos. Van abordar també les oportunitats que representa l’alto el foc al Iemen i Síria, malgrat reconèixer la seva «fragilitat» i malgrat mantenir també diferències sobre a quines de les faccions que s’enfronten a Baixar al-Assad recolzar.