L'OTAN envia vaixells a l'Egeu per col·laborar en el control dels refugiats

la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, van llançar per sorpresa la petició d’ajuda dilluns passat. I malgrat els dubtes inicials d’aliats com els Estats Units o Espanya, només han calgut tres dies perquè els ministres de Defensa de l’Aliança Atlàntica es convencin de la necessitat d’implicar-s’hi i ajudar en la gestió dels fluxos migratoris al mar Egeu. L’OTAN, segons l’acord anunciat ahir, cooperarà per primera vegada en el control dels fluxos migratoris al Mediterrani i en la lluita contra el tràfic d’immigrants i ho farà a més de forma immediata.

    Segons va anunciar el seu secretari general, Jens Stoltenberg, al final de la reunió ministerial de Defensa de dos dies celebrada a Brussel·les, la segona agrupació naval permanent de l’OTAN ja desplegada a la regió serà enviada «sense demora» al mar Egeu. El seu objectiu: realitzar el reconeixement, control i vigilància de les travessies il·legals que intenten arribar a Grècia i Europa a través dels escassos quilòmetres que separen el territori turc de les illes gregues, en cooperació amb les autoritats rellevants, i sota el comandament del comandant suprem aliat per a Europa, el general nord-americà Phil Breedlove.

    De moment, el dispositiu comptarà amb les tres embarcacions que ja integren aquest grup –procedents d’Alemanya, Canadà i Turquia–. El Govern espanyol va oferir ahir una fragata i un vaixell d’aprovisionament. Stoltenberg confia que ben aviat s’hi podrien sumar altres països aliats que han mostrat interès per participar en la missió, com és el cas de Dinamarca. Segons fonts militars alemanyes, l’ideal, no obstant, seria comptar amb un operatiu d’entre cinc i set navilis.

    A la petició feta pública dilluns passat per Ankara i Berlín se sumava a última hora la delegació grega. Una aliança elogiada pel secretari nord-americà de Defensa, Ashton Carter, i destacada pel secretari general Stoltenberg. «Hem acordat que l’OTAN donarà el seu suport per assistir en la crisi de refugiats i immigrants. Es basa en una petició d’Alemanya, Grècia i Turquia» i «l’objectiu és participar en els esforços internacionals per frenar el tràfic il·legal i la immigració il·legal a l’Egeu», anunciava el noruec sobre la pitjor crisi que viu Europa des de la segona guerra mundial, recalcant que el pacte inclou que les forces armades de Turquia i Grècia actuaran cadascuna en el seu territori i que no operaran en les aigües territorials de l’altre.

Notícies relacionades

Àustria pressiona Brussel·les perquè els que acullen més refugiats rebin més ajudes

ACNUR demana a Turquia que obri la frontera als refugiats sirians

    La següent fase ara correspondrà als comandaments militars que seran els que hauran de definir i acordar els detalls tècnics d’una operació que es posarà en marxa en cooperació amb els responsables de l’agència europea per al control de les fronteres exteriors (Frontex) que ja treballen a la zona i els guardacostes dels dos països afectats. «No es tracta d’aturar o fer retrocedir els bots de refugiats. L’OTAN contribuirà amb informació crítica i vigilància a ajudar a combatre el tràfic d’éssers humans i xarxes criminals», afegia el dirigent aliat. Amb aquest objectiu,  serà el comitè militar qui definirà possibles actuacions a les quals se suma un reforç de la vigilància i l’intercanvi d’intel·ligència en la frontera turco-siriana.

TASQUES A L’IRAQ I SÍRIA / A més a més de fer-ho a la petició d’Ankara, Berlín i Atenes, l’OTAN també ha respost positivament a la sol·licitud dels Estats Units de desplegar avions de vigilància AWACS de l’OTAN en el marc de la lluita contra l’Estat Islàmic. L’objectiu és augmentar la capacitat de vigilància de forma que els Estats Units puguin alliberar els seus aparells per a altres tasques d’intel·ligència a l’Iraq i Síria. «La decisió augmentarà la capacitat de la coalició de destruir l’ISIL», declarava Stoltenberg.