Hollande es planteja indultar una dona que va matar el seu marit després de 47 anys de maltractaments

El 10 de setembre del 2012, un dia després del suïcidi del seu fill Pascal, Jacqueline Sauvage va agafar un fusell i va matar de tres trets a l’esquena Norbert Marot, amb qui feia 47 anys que estava casada, els mateixos que van durar els abusos sexuals als nens i la violència masclista.

De petita va veure com el seu pare pegava a la seva mare, però, com ella, Jacqueline Sauvage mai va parlar del calvari d’insults, amenaces i cops pel qual havia passat sent adulta. Mai va abandonar el domicili conjugal. Mai va posar cap denúncia. Per això, els jutges que el 28 d’octubre del 2014 la van sentenciar a 10 anys de presó per assassinat sense premeditació, van desestimar l’atenuant de la legítima defensa.

La duresa de la pena va portar Jacqueline Sauvage, que avui té 68 anys, a recórrer la sentència. No obstant, el 3 de desembre del 2015, després de cinc hores de deliberació, la majoria dels jutges del tribunal penal de Loir i Cher van confirmar la condemna. La contrarietat va portar la seva família i entorn a crear grups de suport denunciant la severitat del judici. La mobilització ha desembocat en una petició on line per sol·licitar al president François Hollande l’indult de Jacqueline Sauvage. Ja s’han registrat 400.000 firmes.

Suports coneguts

Entre les personalitats polítiques que s’han sumat al comitè de suport figura l’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo; l’ex primer ministre conservador François Fillon i l’eurodiputat ecologista Daniel Cohn-Bendit. Fins i tot l’ex primera dama, Valéry Trierweiler, s’ha unit a la causa. Tots apunten la necessitat de proporcionar a les víctimes de la violència masclista la protecció que es mereixen.

Sensible al problema social del cas, el president francès va rebre ahir al palau de l’Elisi les dues advocades i les tres filles de Sauvage, a les quals ha promès que respondrà a la seva petició amb rapidesa. «Ha anat molt bé. Ens ha escoltat. Tenim la sensació que ens ha entès», resumia al sortir de la trobada una de les filles.

Però la decisió d’Hollande no serà immediata. De fet, el col·loca en una situació incòmoda perquè el president no és partidari d’u-sar l’indult, una prerrogativa dels antics reis de França, suprimida durant la Revolució i restaurada per Napoleó Bonaparte, que forma part de la Constitució des del 1848.

La gràcia presidencial és homologable a una supressió o una reducció de pena, però no és una amnistia perquè la condemna es manté en el certificat de penals. Fins ara Hollande només ha exercit aquest poder una vegada, per rebaixar la condemna al reclús més gran de França.

Notícies relacionades

Trump canvia noms de llocs i festivitats en un intent de reescriure la història dels EUA

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Sylvie, Carole i Fabienne, les filles de Jacqueline Sauvage, al·leguen que la seva mare «ha patit al llarg de tota la seva vida de parella un home violent, tirànic, pervers i incestuós», i que la justícia hauria de tenir-ho en compte.

El procés de Jacqueline Sauvage ha fet sortir a la llum la gravetat de la violència masclista, un tema que encara és tabú a França. El 2015, 118 dones van perdre la vida a mans de les seves parelles. Actualment, només el 14% de les maltractades denuncien el seu agressor.