ELECCIONS A VENEÇUELA
L'oposició veneçolana, unida pel rebuig al chavisme
La Mesa d'Unitat Democràtica, creada el 2009, és una heterogènia coalició que oscil·la entre l'esquerra moderada i la dreta més radical
La Mesa d'Unitat Democràtica (MUD), que per primera vegada en 16 anys ha aconseguit la majoria parlamentària a Veneçuela, és una aliança dispar formada per gairebé 30 partits, agrupats amb un únic objectiu: derrotar el chavisme. Creada formalment el 2009, existeix de fet des del 2006. Heterogènia i de fràgil unitat, reuneix formacions ideològiques que van de l'esquerra moderada fins a la dreta més dura, sovint enfrontades entre moderats i radicals, que difereixen en l'estratègia a seguir per aconseguir un canvi de Govern.
L'ala dretana radical de la MUD està dirigida per Leopoldo López, condemnat al setembre a més de 14 anys de presó per incitació a la violència durant les manifestacions del 2014, que es van saldar amb 43 morts segons les autoritats. Els altres dos líders de la dreta dura són l'alcalde destituït de Caracas, Antonio Ledezma, també empresonat al ser acusat de conspirar contra el president Maduro, i l'exdiputada María Corina Machado, la candidatura de la qual a l'Assemblea Legislativa va ser bloquejada pel Consell Electoral.
ALA MODERADA
L'ala moderada dels conservadors està liderada per Henrique Capriles, governador de l'Estat de Miranda i dues vegades candidat presidencial, que va perdre el 2013 davant de Maduro amb una diferència de només 1,5 punts. La seva formació, Primer Justícia, és l'agrupació de més pes dintre de la MUD. A l'esquerra sobresurt Acció Democràtica, representant de Veneçuela a la Internacional Socialista i liderada per Henry Allup.
Als seus inicis, la MUD va apostar clarament per la via moderada, com recorda a l'agència AFP l'analista política Colette Capriles (sense parentiu amb Henrique Capriles), amb la convicció que “la manera d'accedir al Govern era per la via democràtica, pacífica i electoral”, explica Capriles.
VICTÒRIA AL REFERÈNDUM
El seu primer candidat, Manuel Rosales, llavors governador de l'Estat petrolífer de Zulia (nord-est), va patir una dura derrota el 2006 davant d'Hugo Chávez, que va obtenir el 62,84% dels vots. Però un any més tard, va aconseguir la seva primera victòria a l'imposar-se el ‘no’ en el referèndum constitucional, que entre altres qüestions preveia la possibilitat de la reelecció il·limitada del president. Els resultats, encara que ajustats, van trencar la imatge d'imbatibilitat que fins llavors havia prevalgut al Govern socialista.
En les eleccions legislatives del 2009, la MUD va presentar candidatures unitàries i va aconseguir avançar en vots i escons, però no va arribar a la majoria parlamentària. Va progressar també en les presidencials del 2013, poc després de la mort de Chávez, gràcies als bons resultats del candidat Capriles davant de Maduro. Des d'aleshores va anar a poc a poc guanyant popularitat a costa del retrocés de Maduro, enmig del col·lapse econòmic del país per la caiguda dels preus del petroli, cosa que va suscitar un fort descontentament popular.
ASSAJOS I ERRORS
La MUD “no és un compromís entre diversos partits, sinó el resultat d'un llarg procés d'assajos i errors per trobar com organitzar la lluita política davant un Govern amb ambicions hegemòniques”, explica Colette Capriles. Té per això dissensions constants i l'absència d'un líder amb qui pugui identificar-se la població.
Les seves divisions internes van quedar evidenciades el 2014, quan Leopoldo López i María Corina Machado van posar en marxa l'estratègia batejada com “la sortida”, per forçar la marxa de Maduro a través de protestes als carrers, mentre que l'ala moderada de la coalició preconitzava una via més pacífica.
POCA QUÍMICA
Notícies relacionadesCom recorda Jean-Jacques Kourliandsky, especialista d'Amèrica Llatina a l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques (IRIS) a París, “el que uneix l'oposició és el rebuig al poder”. “Més enllà d'això, hi ha poca química entre els seus integrants, que ocupen un espai polític que va d'un extrem a l'altre”, afirma aquest especialista.
Per Kourliandsky, la inqüestionable victòria de la MUD “també serà per a l'oposició un moment difícil de gestionar ja que, majoritària al Parlament, haurà de cohabitar amb una presidència adversa”, una cohabitació difícil que podria precisament debilitar la seva ja fràgil unitat.
