El DRAMA DE LA IMMIGRACIÓ A EUROPA

Aylan i molts més

Almenys 15 nens perden la vida en un dia en tres naufragis en la travessia de Turquia a Grècia Els menors morts des de l'estiu són 70

3
Es llegeix en minuts
JAVIER TRIANA / ISTANBUL

Les illes gregues situades davant de Turquia van comptar aquest divendres almenys 25 morts. És el balanç provisional dels tres naufragis que van tenir lloc en el lapse d'unes poques hores en un mar, l'Egeu, que cada dia apareix tenyit de cadàvers. «I serà encara pitjor amb l'arribada de l'hivern i l'empitjorament de les condicions de navegació. Ja tenim casos d'hipotèrmia», alerta Elisa Galli, coordinadora de Metges Sense Fronteres (MSF) a Kos.

Dels 25 cossos recuperats del mar, almenys 15 eren nens. Des que Aylan Kurdi va ser retratat de bocaterrosa, inert, en una platja turca, ja són més de 70 els menors que han perdut la vida en aquesta cada vegada més arriscada travessia marítima. En el cas del naufragi d'aquest divendres vora les costes de Kalymnos en què van morir 19 persones, 11 d'elles eren nens d'entre dos mesos i 16 anys.

Segons Galli, desplaçada a Kalymnos, hi ha 30 persones hospitalitzades en aquesta illa i dos casos greus que han sigut derivats al centre mèdic de la pròxima Samos. La majoria dels nàufrags són de nacionalitat siriana.

«La barca que ha naufragat no era una d'aquestes inflables: aquesta era de fusta. Pels testimonis que hem recollit fins al moment, sembla que cap a la mitjanit [de dijous a divendres] s'hi ha acostat una altra barca que ha provocat grans onades i hi ha entrat molta aigua», explica a EL PERIÓDICO en conversa telefònica des de l'illa grega.

És el pitjor naufragi que hi ha hagut mai al voltant de Kalymnos, però només el segon en la funesta classificació del Mediterrani aquesta setmana. En el rescat hi van participar guardacostes, una barca de la missió europea de protecció de les fronteres comunitàries (Frontex) i pescadors locals, a més de voluntaris que han donat menjar i roba als supervivents. L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) ha reservat allotjament perquè puguin passar la nit en un lloc segur. «La situació s'està tornant insostenible, perquè hi ha naufragis així cada dia», lamenta Galli.

Els altres naufragis del dia es van produir davant de l'illa de Lesbos i la de Rodes. En la primera, els guardacostes es van servir de tres vaixells i un helicòpter per rescatar 19 immigrants, mentre que quatre nens d'entre un i quatre anys no van sobreviure. En el cas de Rodes, únicament 6 dels 13 passatgers d'una petita embarcació van poder ser salvats: un bebè, un nen i un adult es van ofegar, mentre que quatre més continuen desapareguts, informa l'agència de notícies Reuters.

«Les onades de l'Egeu no solament estan arrossegant refugiats morts, sinó també la mateixa civilització d'Europa», va exclamar el primer ministre grec, Alexis Tsipras, davant el Parlament. «Com a membre d'aquest lideratge europeu, m'avergonyeixo de la incapacitat d'Europa per tractar aquest drama», va afegir.

 

Per exemple, a l'illa de Kos, després del tancament de l'hotel abandonat Captain Elias, que feia d'improvisat campament de refugiats, els immigrants han hagut de recórrer als parcs de la localitat. «L'únic lloc en què hem pogut col·locar vàters i dutxes [per la negativa de les autoritats locals] és en una excavació arqueològica a uns quilòmetres del centre de la ciutat», indica Galli.

Els bombardejos russos

Notícies relacionades

Les xifres de l'èxode s'han disparat a Síria des que Rússia va començar a bombardejar el país per fer costat al president Baixar al-Assad. Només entre els dies 1 i 7 d'octubre, al voltant de 43.000 persones van arribar a les illes gregues, segons les xifres que proporciona l'Organització Mundial per a la Migració (OIM).

Aquesta mateixa font suma gairebé 3.300 morts o desapareguts al mar Mediterrani des de començament del 2015, mentre que les arribades a la Unió Europea per mar són més de 710.000 en el mateix període. La majoria a Grècia, per la que Frontex denomina Ruta del Mediterrani Oriental. Segons els seus càlculs, gairebé 360.000 persones van travessar fins al setembre des de Turquia a Bulgària, Xipre o Grècia, la immensa majoria a aquesta última, procedents de Síria i per via marítima.