Morten Storm: "Fa 10 anys hauria sigut feliç matant en nom d'Al·là"

Membre d’una família desarrelada, va créixer en un ambient hostil a la ciutat  danesa de Korsor. Va formar part de la colla ‘Els Bandits’. Les seves accions el  van portar diverses vegades a la presó. El 1997 va abandonar la  marginalitat per abraçar l’islam i va adoptar la identitat de Murad. Després de  mudar-se a Anglaterra, es va introduir en comunitats islamistes radicals que el  van animar a viatjar al Iemen.  Al Iemen es va unir a grups d’Al-Qaida i  es va oferir per lluitar en el gihad. Al ser descartat per convertir-se en  terrorista, va renunciar a l’islamisme per convertir-se en espia dels serveis  d’intel·ligència europeus i la CIA. El 2011 va participar en l’eliminació del  líder d’Al-Qaida Anwar al-Awlaki.

La vida del Morten Storm donaria per a una pel·lícula, o potser per a una sèrie a l'estil Home­land, amb diverses temporades cada vegada més inquietants. En els últims 18 anys ha passat de ser un gamberro de banda de carrer habituat a freqüentar les presons del seu país a convertir-se en un islamista radical amb accés a la cúpula d'Al-Qaida al Iemen, per fer-se després espia al servei de les agències d'intel·ligència europees i de la CIA. El relat de la seva peripècia, que ha detallat a Mi vida en Al Qaeda (Península), deixa sense respiració. En persona, la seva afabilitat deixa perplex: fa dues dècades que viu en els extrems, però només transmet desitjos que l'abracin i el comprenguin.

-El 1997 va caure a les seves mans un llibre sobre Mahoma i la seva vida va canviar. ¿Què hi va trobar?

-En realitat era un llibret d'unes 100 pàgines i prou, però estava escrit d'una manera molt intel·ligent per manipular la ment d'algú com jo: un noi desarrelat, problemàtic, amb una difícil situació familiar i sense cap identitat cultural. L'islamisme radical s'aprofita d'aquestes carències per captar els seus adeptes. Amb mi ho van aconseguir. Fins llavors ningú s'havia preocupat per mi. De sobte, l'islam sí que ho feia, donava un sentit a la meva vida, em proporcionava una identitat.

-I va passar de ser Morten a convertir-se en Murad. ¿Com van ser els seus primers anys de musulmà?

-Abraçar l'islam em va donar una felicitat que no havia conegut abans. Em sentia comprès i acceptat davant Déu, davant de la meva comunitat i de mi mateix. De cop podia mirar-me al mirall i dir-me: em perdono per la mala vida que he portat. Em sentia lleuger, en pau, per fi tranquil.

-¿Com es passa de ser un devot musulmà a convertir-se en un gihadista radical?

-Em vaig mudar a Anglaterra i em vaig instal·lar en una comunitat islàmica on em dedicava a estudiar la religió i a viure amb intensitat la meva fe en Al·là. Tot era perfecte, em sentia genial, millor que mai, però la gent que vaig conèixer allà em va aconsellar que viatgés a algun país islàmic per seguir aprofundint en la meva formació religiosa. Volien fer de mi un sunnita avançat i una persona es va oferir a pagar-me el viatge al Iemen. Allà va canviar tot.

-¿Què va passar?

-Aquell viatge em va causar un impacte brutal. Realment, jo no sabia on anava, ni tan sols sabia què era el Iemen. Pensava que era el nom d'un mestre, no d'un país. Ho vaig saber quan vaig aterrar i vaig veure les banderes i els kalàixnikov per tots costats. De cop, era com saltar a l'edat mitjana, però em va enlluernar com de bé em van tractar. Tots eren amabilíssims amb mi, m'oferien el seu menjar, em cuidaven. Els semblava meravellós que un danès pèl-roig hagués fet el pas d'unir-se a la seva causa. Jo era per a ells com un missatge d'Al·là, un triomf.

-¿Un triomf?

-Sí, perquè la meta de l'islamisme és estendre's pel món i ser l'única religió del planeta, eliminant totes les altres i els infidels. Si ha de ser matant-los, doncs matant-los. Avui em costa reconèixer-ho, però jo vaig abraçar aquest discurs. Recordo que a Londres, abans de marxar cap al Iemen, un amic jueu em va dir: «D'aquí poc m'odiaràs i desitjaràs la meva mort». Jo li vaig dir que no, que Mahoma m'havia convertit en un ésser pacífic, però ell va insistir. «Ja ho veuràs», em deia.

-No es va equivocar.

-Per desgràcia no, perquè en els 10 anys que vaig viure al Iemen vaig tornar a convertir-me en la persona violenta i amb mals instints que havia deixat enrere quan em vaig fer musulmà. Aquelles ensenyances em van obligar a odiar la gent, i com més m'hi involucrava, més m'omplia d'odi. El sentia contra els jueus, contra els cristians, contra tothom que no cregués en Al·là, l'únic déu verdader. Van fer de mi una persona furiosa i enfadada, disposada a tot per Al·là.

-¿Disposada a matar?

-Per descomptat, fa 10 anys hauria sigut feliç matant i morint per Al·là. Fer-ho hauria significat complir la meva suprema missió davant déu. Jo sentia que Al·là m'havia elegit, no en tenia ni el més mínim dubte, i per estendre el seu missatge hauria fet qualsevol cosa. Havíem de destruir tot el que no fos musulmà, igual que feien els nostres germans afganesos que bombardejaven les escultures budistes. Ens semblava un gran gest en honor a Al·là.

-En aquells anys es va casar i va tenir un fill, a qui va anomenar Ossama en honor a Bin Laden. ¿Com recorda l'11-S?

-Va ser una gran notícia. Aquella tarda vam anar a la mesquita i l'imam va dir que havíem de donar gràcies a Al·là pel que havia passat. Quan ens van dir que havia sigut obra de Bin Laden, tots vam sentir una gran veneració per ell. Amics meus havien estat visitant-lo dos mesos abans dels atemptats i jo mateix vaig estar a punt de conèixer-lo. Al Iemen em movia entre la gent d'Al-Qaida, era un més d'ells, així que l'11-S el vaig viure com una gran victòria.

-Després d'aprofundir en l'islamisme més radical, ¿com va ser la seva ruptura amb aquest món?

-El 2007 estava a punt per lluitar amb els meus germans i estendre el gihad pel món, encara que impliqués el meu martiri. Volia que el meu fill se sentís orgullós del seu pare. M'uniria als combatents que actuaven a Somàlia, però en l'últim moment em van prohibir anar-hi. Allò em va causar una profunda depressió. No entenia que no em deixessin donar la meva vida per la meva religió.

-¿Va perdre la fe perquè li van impedir convertir-se en un màrtir?

-Aquella frustració em va obrir els ulls. Vaig començar a investigar i vaig descobrir que l'islam estava ple de contradiccions, que l'Alcorà no era obra de déu, sinó d'un home, que tot era mentida. En poc temps vaig perdre completament la fe. Intentava pregar, però aquelles pregàries ja no tenien sentit per a mi.

-Podria haver optat per abandonar l'islam i tornar al seu país discretament. ¿Per què va decidir convertir-se en un espia d'Occident i actuar contra els seus excoreligionaris?

­-Em sentia estafat, estava molt furiós, cabrejat. Havia donat 10 anys de la meva vida a una causa que era completament falsa. I vaig sentir un profund desig de venjança. Va ser així com em vaig decidir a posar-me en contacte amb un agent del PET, el servei d'intel·ligència danès, per oferir-me com a agent doble. Tenia un deute amb mi mateix, havia de trobar la manera de purgar tots els anys d'islamisme radical, volia perdonar-me altra vegada.

-¿Com és la vida d'un espia infiltrat a Al-Qaida?

-Aquells mesos van ser els més excitants de la meva vida. Sabia que si em descobrien em matarien, però em sentia fort, l'adrenalina em mantenia alerta. Només m'importava fer el màxim mal possible als que m'havien robat la meva identitat durant una dècada. No era fàcil. Havia de portar una doble vida i ser un bon musulmà i un bon pare al mateix temps que espiava. Però valia la pena. Avui estic orgullós d'haver facilitat la millor informació sobre Al-Qaida que va tenir qualsevol servei d'intel·ligència i que el meu nom formi part de la història de la lluita contra el terrorisme islamista.

-¿Com veu avui aquesta lluita?

-Malament. Pitjor que llavors. Al-Qaida ha sigut superada per EI, un estat que mai hauria d'haver-se permès. És un fracàs d'Occident, dels polítics inútils i dels serveis d'intel·ligència ignorants. I ja n'estem veient els resultats. Europa està sent inundada per una allau de refugiats entre els quals viatgen terroristes, no en tingui cap mena de dubte. Això canviarà Europa per sempre.

-¿Què s'hauria de fer i no s'està fent?

-S'ha d'actuar sobre el terreny. Em sembla increïble que l'OTAN hagi sigut incapaç de reunir mig milió de soldats per ocupar la zona dominada per EI i defensar la gent. Síria i l'Iraq no poden seguir com fins ara, al final s'haurà de crear un estat sunnita i un altre de xiïta.

-¿És optimista?

-En absolut. Davant l'EI, l'únic que es pot fer és eliminar-lo, no hi ha negociació possible. Respecte a l'islam, en tinc una opinió molt negativa. Els conec, els he tractat, i no veig possible una integració dels musulmans a Occident. Ells han d'estar al seu lloc, i nosaltres, al nostre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

-¿I vostè, quin pla de vida té?

-Estic en plena reinvenció. Deixaré enrere els serveis d'intel·ligència i començaré una nova vida amb una nova identitat. No n'hi puc explicar gaire per seguretat, però he d'allunyar-me de tot això en un lloc diferent, formant una nova família i amb un ofici diferent. La meva vida anterior ha quedat definitivament enrere.